Catalunya es posa cara al sol

Notícies relacionades

Trias aconsegueix la gesta: Junts torna a guanyar a Barcelona

Illa, malgrat Sánchez

I això que a Girona, la meva ciutat, la candidata de JuntsxFolklore (o com es diguin avui), Gemma Geis, va llançar propostes tan llamineres com recuperar els Pastorets i enviar una carta a cada nadó explicant-li què és el Tarlà (un ninot punxat en un pal, ja els ho dic jo, estalviïn-se buscar-ho a internet). Això, en matèria de cultura i per a enveja d’urbs capdavanteres com París, Londres i Nova York, que ni tan sols tenen pessebre vivent. Pel que fa a la política en sí, a les coses serioses de debò, al que preocupa els ciutadans, la seva proposta estrella fou que Girona continués sent la «capital emocional de l’independentisme». Emocional. Com ho senten. Tant s’han cregut els votants aquesta audaç idea, que l’han votat emocionalment, és a dir, només de pensament. La patacada es veia venir, però per assegurar-la, Geis va fer que en la campanya participés en vídeo el Vivales, a hores d’ara un empestat de qui fuig tothom que pretengui tenir futur polític. Mirin en Trias a Barcelona, a qui li ha faltat només escopir sobre un llacet groc per a acabar d’escenificar la seva desvinculació de JuntsxDissimulant, o com es diguin avui.

Ripoll sí que és la capital emocional de la republiqueta. No vull dir amb això que el Vivales no tingui també una ideologia excloent i ultra. És clar que la té, no li traurem mèrits, però ha comès l’error de dissimular-la de portes enfora. Als llacistes que queden, se’ls guanya des de l’honradesa, manifestant sense embuts l’odi als no catalans i als immigrants que han vingut a colonitzar-nos i blablabla. El Vivales pertany a una generació anterior, oblidada ja. Avui el que es porta és Aliança Catalana, que tot i que tingui nom de companyia d’assegurances, ens donarà moltes alegries. Molts riures, vull dir.