És hora de votar

Votar és la festa de la democràcia tot i que m’esgoten aquestes campanyes electorals interminables en què uns gasten a mansalva els diners de tots i com si no tinguéssim un deute d’1,5 bilions d’euros i d’altres s’oposen per sistema a qualsevol proposta que facin els seus rivals. I tot i que es diu que cada país té la classe política que es mereix, em fa l’efecte que la nostra es passa uns quants pobles. Falten debats d’altura sobre els assumptes que de debò importen als ciutadans i sobren insults i desqualificacions, aclamades per uns mitjans sempre més atents a la forma que al fons. 

Freedom House diu que la democràcia està en retrocés davant l’avenç d’autoritarismes i de populismes i que només el 20% de la població mundial viu en democràcies que no passen pel seu millor moment, perquè també es degraden a Europa i als Estats Units. Malgrat això, Samantha Powers acaba de publicar un llibre en el qual defensa que les coses estan canviant i que la democràcia tornarà a guanyar força. Ho desitjo, però no acabo de veure-ho clar perquè amb la inflació i la crisi econòmica s’esfondren les classes mitjanes, que són les que sempre paguen els plats trencats, i guanyen terreny els populismes (d’esquerres i de dretes, que tant és), que ofereixen dreceres i solucions fàcils que pretenen encarnar la voluntat popular al marge de les urnes.

Els grans partits d’abans necessiten per governar el suport d’altres de més petits que no dubten a recórrer al populisme tot i que sàpiguen molt bé que el que proposen no és realitzable o, encara pitjor, que pretenen destruir el marc constitucional que els empara en persecució d’utopies inabastables amb el dèbil suport popular que els recolza. Es creen lleis benintencionades –no ho discuteixo– però mal redactades, com la que cada dia excarcera delinqüents sexuals mentre rebaixa les penes de molts d’altres, i desanima veure com un acord entre els dos grans partits per apedaçar la barrabassada és rebut amb insults i escarafalls. Els que s’escandalitzen ignoren que la democràcia consisteix, precisament, a buscar pactes amb els que pensen diferent per fer avançar l’interès comú. Per això m’indigna que no hi hagi encara un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial o que no hi hagi manera de consensuar una llei d’educació quan en portem set i els nostres escolars paguen la incompetència dels polítics amb una ignorància que denuncien els informes Pisa. Sense oblidar les presses per legislar a favor de delinqüents condemnats «per apaivagar el problema» amb el resultat de desprotegir la Constitució. Els anglesos, amb una democràcia més assentada que la nostra, saben que no és bo legislar sota l’impacte d’algun fet, per repugnant que sigui, o en favor d’algunes persones amb nom i cognoms, com fem nosaltres.

Avantsala de les generals

Aquesta campanya es veu com a avantsala de les generals de final d’any i s’hi han barrejat temes nacionals amb els locals que li són propis. Bildu és un partit legal, sempre és millor votar que matar, però sembla repugnant pactar amb qui porta exterroristes a les seves llistes, i a Melilla, a Mojácar (i altres llocs), han esclatat escàndols de compra de vots que revelen el nerviosisme d’alguns partits i sembren dubtes sobre la legitimitat del sistema. Per més inri, amb la recent reforma de la prevaricació, com que no hi ha lucre personal, aquests delictes poden sortir gairebé gratis als autors. La corrupció o el racisme, al futbol o on sigui, són problemes molt greus que exigeixen mà ferma, tolerància zero i condemnes severes per tallar-los d’arrel.

Notícies relacionades

Els alumnes espanyols baixen en Ciències i Matemàtiques en l'informe PISA

Pedro Sánchez anuncia la derogació del delicte de sedició

Els votants es desmoralitzen al veure que els polítics viuen de la política i no per a ella i que els partits s’han apoderat de la democràcia i confonen els seus interessos amb els de la ciutadania, aquella que diuen que representen, mentre publiquen programes d’investidura que després abandonen sense explicacions... Si no, que ho preguntin als sahrauís.

Però avui cal anar a votar tot i que sigui per poder queixar-nos després. Perquè amb tots els seus defectes no hem inventat cap sistema millor per governar-nos, el que ens permet elegir els que creiem els millors i el que ens permet fer-los fora cada quatre anys, si pensem que ens hem equivocat.