Barcelona ha votat pel canvi

Poques enquestes van preveure la victòria de Xavier Trias i no obstant no és cap altra cosa que l’expressió més inapel·lable de l’ampli rebuig que suscitava la política i la manera de fer política de l’alcaldessa sortint, Ada Colau. La seva victòria en vots, que cap enquesta va preveure, expressa el sentiment d’amplis sectors de la societat barcelonina. Malgrat els factors que condicionaven la candidatura de l’exalcalde, situat en la permanent ambigüitat respecte al seu propi partit i el credo independentista, Trias ha recollit millor que ningú el vot contra Colau que va convertir en el principal i gairebé únic lema de la seva campanya electoral. Però n’hi ha més: 31 regidors dels 41 que tindrà el nou consistori han format part, d’una manera o una altra, d’aquest front anti Colau que va presidir la campanya electoral. El resultat de Jaume Collboni, que arriba en segon lloc, també revela la força d’aquesta pulsió contrària a la manera com els Comuns han governat la ciutat de Barcelona, sense practicar un diàleg que està en l’ADN de la capital catalana des dels temps de la Corona d’Aragó. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

La derrota de Jaume Collboni, a qui moltes enquestes auguraven la victòria, també es pot atribuir al mateix fenomen. El seu discret resultat, que contrasta amb l’espectacular avanç socialista a les altres capitals de província catalanes s’explica, en part, per la seva associació amb el Govern sortint, d’on va sortir tard i malament, amb una maniobra que molts dels seus electors potencials no han apreciat. Això, sens dubte, resta possibilitats a Collboni d’armar aliances que impedeixin que Trias ocupi l’alcaldia. Aritmèticament, hi ha combinacions que podrien impedir que Trias arribés a l’alcaldia, però políticament els seus 11 regidors expressen una voluntat de canvi i és impensable que els altres, sobretot ERC, s’hi oposin, per molt que la campanya hagi mostrat fins on arriba la pugna entre les dues principals forces independentistes.  

Tot i que els Comuns han resistit molt millor (a Barcelona) del que ho ha fet Podem a tot Espanya, no hi ha dubte que Colau també ha pagat la seva vinculació a les restes disperses de la formació que li va permetre obtenir més del 20 per cent dels vots el 2019. Tot i que les eleccions eren municipals, el clima polític general actua com un rerefons que impulsa uns candidats i dificulta el resultat d’altres, sobretot a les grans ciutats. La veritat és que, d’acord amb els resultats obtinguts per Podem i les seves diferents marques a la resta de Catalunya i d’Espanya, una victòria de Colau seria una paradoxa, i en política les paradoxes no solen allargar-se en el temps. Sabedora dels mals resultats que obtindria Podem, Colau es va presentar sovint davant els electors acompanyada de Yolanda Díaz, però el que havia de ser una ajuda per a la reelecció de l’alcaldessa apareix ara com una hipoteca per a Sumar, la formació amb què la vicepresidenta segona pensa anar a les pròximes eleccions generals.