La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un vot pedestre
Ja no existeix l’hora punta, totes les hores són hores de màxima afluència, fins i tot per als que hem reduït l’ús del cotxe a la mínima expressió
Fa un parell de diumenges em vaig llevar aviat i me’n vaig anar a nedar. Em vaig sentir una heroïna, vencedora contra les forces que fan que els llençols s’enredin a les cames i contra la veu interior que et diu: «Total, per un dia que no...». La pujada d’autoestima em va durar fins que vaig topar amb l’embús a l’autovia. Hem arribat a aquest punt. La carretera col·lapsada, tots aturats i els llums d’emergència encesos un diumenge a les vuit i poc del matí en temporada baixa. Per sort, no tothom anava a la piscina municipal. La famosa ciutat dels 15 minuts de què molts parlen, però on pocs aconsegueixen viure, comptaria amb una instal·lació esportiva pública al barri, o un accés fàcil a la més pròxima, però no és el cas. Mentre la quimera de l’urbanisme postmodern es fa realitat, ens estem acostumant a viure en una congestió circulatòria permanent. Ja no existeix l’hora punta, totes les hores són hores de màxima afluència, fins i tot per als que hem reduït l’ús del cotxe a la mínima expressió. És curiós que siguem capaços de perdre temps en els embussos, però no l’invertim a utilitzar el transport públic; de malgastar diners en aparcaments que mai seran suficients abans que millorar els trens i autobusos. Urbs d’una mida perfecta per a desplaçaments a peu o en col·lectiu estan tenallades pel soroll, la contaminació i la presència dominant dels vehicles particulars.
En aquesta campanya electoral que s’acaba sense gaires novetats he prestat especial atenció a les propostes dels partits per pacificar el trànsit, curiós terme que no explica que ja ens hem rendit, entregant als vehicles l’espai de les persones. Sobretot a la dreta, però també a l’esquerra, s’han plantejat solucions que agreujaran el problema. Entre les més ximples, destaca la reversió de límits de velocitat més baixos als cinturons de ronda i en alguns carrers imposats amb èxit per a la seguretat dels conductors i la neteja de l’aire en la present legislatura, amb la pelegrina idea que si els cotxes van més ràpid no es produiran retencions. D’altres pretenen construir noves vies ràpides que en quatre dies tornaran a quedar atapeïdes i que consumeixen un territori escàs. Obstinació. No sé què hem fet per merèixer polítics tan poc imaginatius i curts de vista, espero que portin unes ulleres de recanvi a la guantera si es posen al volant. Les seves mesures del segle passat són ineficaces, i van en contra de tot que s’està exercitant a Europa per concebre entorns més amables i saludables. No volen acceptar que s’haurà de fomentar la limitació de l’ús dels vehicles dels residents, i també dels milers que posen en circulació els visitants, que inverteixen cinc vegades més en un cotxe de lloguer que en el bitllet d’avió per venir des del seu lloc d’origen i ho considerem tan normal. Anem amb l’utilitari a tot arreu, menys a ficar la papereta a l’urna.
Cal votar els que respecten els vianants, els pacients usuaris del transport públic i els que utilitzen mitjans de locomoció unipersonals i sostenibles. No s’ha de posar al comandament aels que només miren pel retrovisor i per la seva pròpia conveniència. Els que no baixen del vehicle, de pàrquing en pàrquing perquè s’ho poden permetre, tornant a plantejar accions que fa anys que fracassen i somien amb cotxes oficials. Perquè, problema que no pateixes, no el resoldràs.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
