28M Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Collboni, de menys a més

El candidat socialista s’ha embalat en campanya, ha guanyat en autoritat, capacitat de transmetre les seves prioritats i optimisme

1
Es llegeix en minuts
Collboni, de menys a més

JORDI OTIX

Una cosa és tenir opcions d’aconseguir l’alcaldia i una altra acabar la campanya en primera posició segons el consens demoscòpic, tant el publicat com el prohibit. Aquest és el cas de Jaume Collboni, de qui s’afirmava fa poc que el seu atractiu polític estava per sota de les sigles del PSC, és a dir, que ell personalment no aportava vots. I era cert, però també que ara el candidat socialista s’ha embalat en campanya, ha guanyat autoritat, capacitat de transmetre les seves prioritats, optimisme, i s’ha fet visible com a futur alcalde.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ha aconseguit que aquestes municipals no siguin cosa de dos, d’Ada Colau i Xavier Trias, com tots dos buscaven per polaritzar el vot i van acordar en un fotografiat dinar abans de les eleccions. Collboni ha anat clarament de menys a més, i és qui millor ha progressat, també perquè era, dels candidats amb opcions de guanyar, el menys conegut. En cas d’aconseguir-la, la seva victòria ja no seria una sorpresa, sinó la confirmació d’una trajectòria ascendent.

Fantasia ruralista

Notícies relacionades

Colau també ha fet una bona campanya, la seva eficàcia comunicativa continua sent notable, i amb les superilles ha aconseguit construir un relat evocador, tot i que en realitat sigui un disbarat, una fantasia ruralista que no es pot estendre a tot el districte central perquè la mobilitat i l’economia de la metròpolis col·lapsarien. Però està aconseguint mobilitzar el seu electorat, i pot rebre vot prestat tant d’ERC com de la CUP per evitar el triomf del PSC. L’independentisme prefereix la líder dels comuns com a segona opció perquè Collboni d’alcalde suposaria no només l’enterrament del ‘colauisme’, com a expressió de l’esquerra dogmàtica i decreixentista, sinó també del ‘processisme’ sobiranista.

Per la seva banda, Trias ha anat a menys, l’anunci de la seva candidatura va concentrar en un primer moment el cansament cap a Colau, però després no ha ofert res i en els debats ha estat perdut. En canvi, Ernest Maragall ho ha fet bé en campanya, està en millor forma que el candidat de Junts, malgrat que també té una edat. Però aquest diumenge la cosa està entre Colau o Collboni