Presidència europea i autonomia estratègica industrial

L’1 de juliol s’iniciarà la presidència espanyola de la Unió Europea, que durarà sis mesos, un fet que no passava des del 2010. Serà una ocasió històrica per mostrar les oportunitats industrials que ofereix el nostre país, dins de la nova Estratègia Industrial europea que pretén reforçar l’autonomia estratègica. Hi ha, com a mínim, dues grans oportunitats.

En primer lloc, Espanya podria convertir-se en un actor clau en el desenvolupament de les energies renovables i l’hidrogen verd en els pròxims 10 anys, cosa que ens situaria en una posició estratègica al nou mapa energètic europeu. El 2021, el 47% de la producció de l’energia elèctrica a Espanya ja va provenir de fonts renovables, per sobre del 38% a la UE. Espanya pot passar de ser una illa energètica i importadora neta d’energia, a ser autosuficient energèticament i fins i tot exportadora a través del gasoducte H2MED. L’hidrogen, a més de tenir un preu competitiu, ofereix la possibilitat d’emmagatzemament i transport, i superen així les limitacions de les fonts renovables.

L’hidrogen verd, generat a partir de fonts renovables, permetria la descarbonització de sectors industrials contaminants com la siderúrgia, la metal·lúrgia, la ceràmica, la química i el transport aeri i marítim, i pot arribar a convertir-nos en exportador net en aquest tipus d’indústria electrointensiva verda. Les expectatives avui són favorables. En el Perte de l’Hidrogen, la demanda de projectes d’inversió gairebé ha triplicat els fons disponibles.

D’altra banda, la UE ha aprovat l’aplicació d’aranzels a la importació de ferro, acer, ciment, alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen, procedents de països que paguen menys per les seves emissions contaminants. D’aquesta manera, desapareix el desavantatge competitiu que pateix Europa per tenir una normativa ambiental més rígida i, al seu torn, incentiva la transició energètica en una indústria fonamental per augmentar l’autonomia estratègica europea, i en la qual el nostre país presenta una clara oportunitat.

Competitivitat

En segon lloc, Espanya té al seu abast convertir-se en el segon fabricant europeu de bateries i vehicles elèctrics (com avui ho és de vehicles de combustió). Els fons disponibles en el Perte del Vehicle Elèctric per a la fabricació de bateries elèctriques i electrificació de les plantes automobilístiques existents pot marcar la diferència respecte a altres països europeus. Als 397 milions d’euros per a la construcció de la planta de bateries de Seat a Sagunt assignats el 2022, se sumaran 837 milions d’euros més que ha aprovat recentment la Comissió Europea i que es convocaran aquest estiu, i es beneficiaran, a més, de la nova flexibilització d’ajudes d’estat i d’una simplificació en el seu procediment. 

No obstant, la transformació sostenible de l’economia requerirà una estratègia de finançament europeu a llarg termini més enllà dels fons Next Generation. Per això, la presidència espanyola seria un bon moment per proposar la ‘regla d’or verda’. És a dir, un mecanisme que exclogui la inversió pública verda del càlcul del dèficit. Aquesta proposta, que ja la va plantejar l’institut Bruegel el 2021, permetria ampliar la capacitat inversora d’Europa en sostenibilitat i, al seu torn, no discriminar aquells països amb menor marge fiscal.

Confiança i proximitat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però no oblidem que la transformació mediambiental ha d’anar de bracet d’una millora de la competitivitat en el conjunt de la indústria. La resiliència mostrada durant la crisi energètica i de subministraments apuntaria en aquesta direcció. El 2022, les exportacions de béns (en volum) han superat en un 4% les del 2019 i , a més, la indústria manufacturera ha crescut un 3,8%, mentre que a Alemanya, Itàlia i França no ha arribat a l’1%. I els costos laborals a la indústria espanyola també mostren una contenció relativa més elevada, ja que han crescut un 2,6% el 2022, molt per sota del 4,9% a la UE.

En la nova era postcovid, les empreses aposten per escurçar les cadenes de valor i per prioritzar aquells països que ofereixen seguretat de subministrament, confiança, acords comercials estables amb tercers països i proximitat (el que es denomina ‘friendshoring’). Dins del marc de confiança europeu, l’economia espanyola està ben posicionada per atreure inversions perquè ofereix avantatges competitius addicionals en costos laborals, una situació geogràfica estratègica amb bones infraestructures de connectivitat, capacitat per generar i atreure talent, centres de coneixement i universitats de primer nivell, i una bona porta d’entrada al mercat sud-americà. Les oportunitats existeixen i el repte està llançat. Ens queda saber si sabrem aprofitar-ho.