Llibres recomanats Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Escriure per arrelar-se
Entro en una llibreria i tinc una sensació d'amplitud i silenci. Maig és bon moment per a lectures que obtenen el benefici de la pausa
Som al mes de maig, entro en una llibreria i tinc una sensació d’amplitud i silenci, com de diumenge al matí en un barri tranquil de la gran ciutat. No em refereixo als clients, sinó a les taules de novetats. Un mes després de Sant Jordi ha quedat enrere l’embús de trànsit i els llibres s’ordenen amb calma. Ara és l’hora de qui pot evitar les aglomeracions sabent que té lectors que l’esperen, com Irene Solà amb la novel.la 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' (Anagrama); és l’hora de les reedicions amb aires de novetat, com 'La festa de Gerald' de Robert Coover (Quaderns Crema). I també és un bon moment per a lectures que obtenen el benefici de la pausa, com 'Matar el nervi' d’Anna Pazos (La Segona Perifèria).
Catàleg d’intents
Notícies relacionades'Matar el nervi' és un híbrid entre el periodisme literari i la memòria personal, però més enllà d’etiquetes és sobretot un text amb moments enlluernadors. Pazos parla dels "intents fallits d’arrelament" que s’han succeït durant la seva joventut, i el llibre també funciona com un catàleg d’aquests intents. Viatges i estades en altres ciutats i països, a mig camí de la fugida i l’aventura, la recerca i la desaparició, i que ara, des de l’edat adulta, sembla que trobin en la prosa una mena d’acció analgèsica.
Entretots
Aquest efecte s’aconsegueix a través de la reunió feliç de diverses qualitats: un do per l'observació; una lucidesa a l’hora de descriure les pors i desitjos que mouen les persones; una penetració moral que li permet incloure una mirada sobre l’actualitat latent, com ara amb el conflicte a Israel i Palestina o el moviment MeToo i el feminisme. Pazos té facilitat per acostar-se a persones límit, desclassades o a mig formar, éssers que es troben en un encreuament vital o encallats en un malson virtuós, i que són el contrapunt exterior d’una inquietud familiar. Tot això, a més, ho aconsegueix amb un to i una veu personals, "el bé més preuat", que s’expressen en una llengua rica, viva, que sap reflectir llums i ombres vitals. Com aquest temps de maig, vet aquí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
