Adeu a ‘Sálvame’, ja era hora

A mi no em veuran de dol pel final del programa, perquè sempre prefereixo quedar-me entre les pàgines d’un llibre, però també perquè ‘Sálvame’, quan vaig decidir mirar-lo, mai va ser objecte de la meva devoció. Ni en els seus inicis, quan el format va innovar en el periodisme rosa, ni quan després es va degenerar a cop de personatges friquis que ni tan sols sé qui són i de col·laboradors convertits en protagonistes. Uns i altres criden tant que fan agafar mal de cap i han fet de l’insult el seu mode de vida. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No trobaré a faltar ni l’histrionisme egòlatra de Jorge Javier Vázquez ni la pesada vulgaritat de la reina del poble Belén Esteban, com tampoc enyoraré la utilització partidista per part dels polítics d’un programa de televisió amb una audiència que ha anat a menys.

Als defensors del programa que han organitzat una manifestació amb el lema «‘Sálvame’ no es toca», els diré que sí, que sí que es toca, perquè així ho ha decidit lliurement la cadena i perquè la història de la televisió a Espanya ja ha girat full d’aquest format. Cal esperar que el programa que el substitueixi ofereixi un entreteniment digne i de qualitat, que pugui agradar els que s’han convertit a l’‘streaming’, i no sigui un nyap que acabi per fer bo el seu antecessor.