Sembla una tonteria Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Oportunitat guanyada
És dificilíssim resistir-se a perdre oportunitats. Què menys a deixar-les escapar quan són a l’abast de la mà
«Que fàcil que és enroscar-se en un error», li vaig dir a la meva filla després de perdre’m per tercera vegada als afores, mirant de trobar un negoci en el qual venen coses de segona mà sorprenents. M’havia parlat d’ell una amiga que en una de les seves visites va aconseguir unes Converse Weapon dels vuitanta noves i una primera edició de ‘Don Hamlet’, d’Álvaro Cunqueiro. Quan gairebé era a prop, no vaig trobar aparcament, de manera que se’ns va fer tardíssim i vam haver de tornar. Mitja tarda perduda. Quatre dies després vam anar-hi amb temps, i el vam trobar, però tancat. Just aquell dia no obria. Vam tornar-hi el següent, i amb estupor vam descobrir que també estava tancat. Només llavors, mentre ens cagàvem en els amos, ens vam fixar en un cartell enganxat a l’aparador que deia que estaven de vacances de tal a tal dia.
És dificilíssim resistir-se a perdre oportunitats. Què menys a deixar-les escapar quan són a l’abast de la mà. És com si a ningú li agradés perdre l’oportunitat de perdre una oportunitat. De vegades sembla que no estigui a les teves mans fer-ho bé en el moment precís: només fer-ho malament. Les oportunitats perdudes són el gran tema de milions de cançons, llibres, pel·lícules, converses. Sense elles, ens perdríem moltes altres coses.
Aprofitar una ocasió demana esforços, dosis de sort. Tinc una amiga, Teté, que el dia abans de quedar per anar de festa, amb la vella colla a la fi reunida, ella se’n va pel seu compte en una encara més gran, per si de cas. Té una extraordinària fe en les vigílies. «Sempre passen coses boniques el dia anterior», sol dir. En part fa servir aquest mètode perquè és fàcil que el dia assenyalat els plans no responguin a les expectatives, i la gran oportunitat acaba en ocasió perduda; per això la importància d’haver aprofitat almenys les vigílies. Les oportunitats perdudes, no obstant, són l’essència de la vida, el que saps que no deixarà de passar i el que et fa somiar amb la següent vegada. Això sí, que boniques són les oportunitats guanyades. Jo sempre les recomano.
