Una segona opinió, doctor

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

M’explicava que després de passar una nit de forts dolors abdominals se’n va anar a urgències. Allà li van diagnosticar, sempre segons la seva versió, una inflamació de la vesícula i li van recomanar extirpar-la immediatament, i ell, sense preguntar, va accedir-hi. Poques hores després ja no tenia vesícula i problema solucionat. Jo, que soc partidari de conèixer el perquè de les coses, especialment les que estan relacionades amb la salut, li vaig preguntar si abans d’accedir a l’operació havia demanat una segona opinió, sobretot tractant-se d’un tema de quiròfan, no sé, per saber si hi hauria una alternativa menys radical que la d’extirpar. Sorprenentment em va dir que no, que no va preguntar, que l’çunic que volia era no tornar a tenir aquell dolor i es conformava amb el diagnòstic mèdic i la consegüent intervenció. Li vaig preguntar si s’havia informat del perquè de la inflamació, a la qual cosa em va respondre amb tota tranquil·litat que no ho havia preguntat, que es fiava del metge i, per tant, un cop trobada la solució, poc li importava el motiu pel qual havia arribat fins allà. 

És molt curiós com cada persona afronta qüestions tan importants d’una manera tan diferent. A mi, un aprensiu de manual, em resulta impensable no preguntar i repreguntar a un metge el motiu d’una malaltia, per què un tractament i no un altre i, si és tema de quiròfan, saber a través d’una segona opinió, com a mínim, la necessitat d’intervenir. No és una qüestió de desconfiança de qui em dona el diagnòstic, sinó que es tracta de buscar en la mesura possible tractaments menys radicals i invasius. Més d’una vegada m’he trobat amb dues opinions oposades i n’he hagut de buscar una tercera per arribar a conclusions més precises. És probable que la vesícula del meu amic hagués de ser extirpada, però, ¿i si no? En qualsevol cas, és una opció de cadascú demanar segones opinions, però des d’aquí recomano fer-ho, almenys si es tracta d’extirpar.