Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Paco de Lucía: tothom entre dues aigües
Després de 16 anys de litigi, la seva filla ha aconseguit que la justícia li doni la raó. No pels diners que la sentència obliga a restituir als hereus, sinó per l’honor del pare i un llegat que no podia aparèixer falsament compartit
Sabem, per tradició i lament, que l’aigua és un bé natural però escàs. Coneixem, per llibres i història, que la seva falta ha provocat guerres i la seva necessitat fam. Hem vist de prop enfrontaments familiars pel repartiment desigual de terres heretades segons el seu accés a les fonts de la vida. Tenim consciència de què representa la sequera perquè aquest és un país procliu. Tant, que la seva vigència ha instat pregàries, ha convocat processons i ha fet que un conseller agnòstic es postrés als peus d’una marededéu. Tot val i tot compta per aconseguir que la pluja no passi de llarg i s’aparti el malson d’obrir l’aixeta i esperar inútilment el fluid de la salvació.
Ignorem amb excessiva lleugeresa el procés que facilita l’arribada de l’aigua a la nostra quotidianitat. Plantegem contenciosos entre l’àmbit públic i el privat quan és la suma dels dos sectors la que permet des de fa dècades la millor canalització, reutilització i fàcil accés a la base de l’existència. La permanent investigació i aplicació del seu coneixement són els mèrits adquirits i exigits a qui administra un bé general, però amb l’eficiència de la mirada particular. Ho va constatar el president Aragonès fa uns dies. Aquesta part obviada de l’equació és la que queda en evidència quan transcendeix que Catalunya perd una quarta part de la seva aigua potable a causa de les fuites. En cas d’haver-se evitat, doblaria les migrades reserves actuals. Davant aquesta vergonya, les administracions miren cap a una altra banda però mantenen impostos i taxes al rebut que doblen l’import inicial del producte, mentre la política distreu amb la seva instrumentalització habitual.
La setmana ens deixa la bronca sessió parlamentària andalusa. Doñana a l’epicentre. Aqüífers sobreexplotats per regadius il·legals que els socialistes no es van atrevir a regular. Això no significa que fer-ho com ho han plantejat el PP i Vox sigui la manera adequada, segons els experts. Però el debat és sensible i acaba amb encreuament d’acusacions sobre les suposades mentides esgrimides. El mateix efecte utilitzat pel Govern valencià per portar als tribunals l’Executiu espanyol per la retallada de les aportacions al transvasament Tajo-Segura, pel temor dels seus efectes sobre l’horta peninsular més fecunda. I què dir de la frustrant cimera convocada per la Generalitat en plena crisi de la sequera i a les portes de les eleccions municipals, sabent que ningú vol córrer més riscos dels imprescindibles. La política sempre movent-se entre dues aigües.
Entretots
Així va titular, ‘Entre dos aguas’, el seu gran èxit Paco de Lucía (Algesires, 21 de desembre de 1947 - Playa del Carmen, Mèxic, 25 de febrer del 2014). Un triomf de rebot fruit de la improvisació a l’estudi per la falta d’una peça que completés el disc ‘Fuente y Caudal’. El productor, José Torregrosa, li va suggerir que s’inspirés en dos temes populars de principis dels setanta. I la cançó va quedar firmada per un duo artístic que creativament mai va existir. I com aquesta, 36 composicions més.
Després de 16 anys de litigi, la seva filla Lucía ha aconseguit que la justícia li doni la raó. No pels diners que la sentència obliga a restituir als hereus, encara per auditar, sinó per l’honor del pare i un llegat que no podia aparèixer falsament compartit. Un vas d’aigua clara enmig d’una necessitat tan tèrbola.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
