La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Yolanda Díaz, entre l’Helio i les ‘kellys’
La nova política s’entossudeix a posar amb calçador en els seus esdeveniments un ‘influencer’, un youtuber, un ‘gamer’ o qualsevol d’aquestes ocupacions basades en l’ego desbordat per demostrar pluralitat, multiculturalitat, bon rotllo o tot alhora
Beneïdes paradoxes. La vicepresidenta segona del Govern venia de fer-li un repàs a la presidenta del PP de Balears i aspirant a presidir la comunitat, Marga Prohens, a compte del seu exabrupte contra els llits elevables que per llei s’instal·laran als hotels per reduir la càrrega de les netejadores. «És la tonteria més gran en política turística dels últims anys», va resumir la conservadora, que no va mesurar les paraules en la seva ansietat per acabar amb la indigestió que li va produir el seu dinar preelectoral amb José María Rodríguez, mentor de mentors condemnat per corrupció. Ningú dubta avui dia de la bondat dels llits elèctrics, una altra cosa és que els hàgim de pagar els contribuents, i no els hotelers responsables de minimitzar els riscos laborals dels seus empleats amb els suculents beneficis d’una altra temporada turística de rècord. «El que titlla la presidenta del PP a Balears de ‘tonteria’ és una de les principals reivindicacions de les cambreres de pis per protegir la seva salut. Aquest menyspreu a mesures de seguretat bàsiques mostra que encara queda molt per fer», responia Yolanda Díaz a les xarxes socials. Qui s’havia d’imaginar que pocs dies després, i en la presentació de la seva marca política Sumar, la ministra de Treball es faria acompanyar d’un jove que al mateix escenari on ella es postulava com la futura primera presidenta d’Espanya ens descobria que la lluita de la classe treballadora per assolir els seus drets encara no ha començat. «Els joves no som uns rondinaires, és que no volem empassar-nos-ho. Que en altres generacions s’hagin permès abusos... bé, doncs haver lluitat», va dir. ¿De debò? Sí, i Yolanda Díaz el va aplaudir, potser per inèrcia. Es diu Helio Roque, de 20 anys i pensament intel·lectual tan lleuger com el seu nom de pila. Ja s’ha disculpat per ficar la pota en mode mocós i espatllar amb un conat de polèmica el diumenge de glòria de la precandidata, tot i que no prou perquè no es parli de l’absència de Podem.
Entretots
Si a les ‘kellys’ els fa mal l’esquena, que ho haguessin lluitat com l’Helio, de professió estudiant i tiktoker. Esgotador i exigent el seu cas, i un ‘selfie’ a les barricades. Molts seguidors, fan d’Eurovisió i uns quants vídeos, alguns de vergonya aliena com l’entrevista amb intercanvi de regals a Ada Colau, el van propulsar fins a l’acte de Díaz quan mig Espanya observava amb lupa el ‘qui és qui’ del nou projecte per a les eleccions generals. El menys important és si l’orador passarell es va fer un embolic al mirar d’explicar que la joventut aspira a ser tinguda en compte, cosa molt lloable. Importa més esbrinar per què era allà, quins mèrits acreditava junt amb artistes, activistes i escriptors, i amb els primers espases de la cosa pública de diferents territoris convocats. Un cras error de càsting, segons la meva opinió. La nova política s’entossudeix a posar amb calçador en els seus esdeveniments un ‘influencer’, un youtuber, un ‘gamer’ o qualsevol d’aquestes noves ocupacions basades en l’ego desbordat per demostrar pluralitat, multiculturalitat, bon rotllo o tot alhora. No fa falta, de veritat, ja ho entenem. La plataforma ciutadana de Yolanda Díaz té una base molt ampla i hi cap tothom. Però millor si anem concretant qui defensarà què i quines són les prioritats, i a què hem vingut aquí, que costa menys fer un clic que votar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
