La causa secreta, advocat

El curiós és que la seva defensa jurídica no ha aconseguit la tornada de ningú de l’exili. Mentre que la de Rovira va permetre la tornada de Clara Ponsatí. I probablement la candidatura de Josep Rull –un tipus formidable i honest– a la presidència de la Generalitat.

Les envestides contra Rovira tenien per objecte desqualificar-la a ella i a la seva estratègia política. L’única que ha aconseguit rèdits tangibles davant l’esbombada estratègia de la confrontació ‘intel·ligent’ que, sobretot, s’ha revelat com a caïnisme visceral.

A Rovira li retreia l’advocat que no tornava a Catalunya perquè no volia. Vaja, que era a Ginebra per caprici. No com els seus patrocinats, veritables patriotes. Rovira recordava davant la falsedat –visiblement indignada– que ella estava processada encara per rebel·lió. Però a més advertia de la possible existència d’una causa secreta. El que per al ‘nosurrendisme’ era una cortina de fum de què burlar-se.

El cas és que ara de cop i volta s’ha filtrat el sumari secret en mans del jutge García-Castellón de l’Audiència Nacional sobre Tsunami Democràtic, aquesta resposta a la condemna del Suprem contra el judici a Junqueras i companyia que molts van conèixer a l’aparèixer Pep Guardiola prestant la seva veu i imatge a favor d’aquesta mobilització.

I resulta que Rovira apareix –a l’informe de la Benemèrita– com la capitost del projecte que, recordem, exigia allò de ‘Sit and talk’, que va ser el pròleg de la taula de diàleg on es va gestar, entre d’altres, l’indult a Jordi Turull, tot i que després ho critiqui a Junqueras amb males paraules i sovint grandiloqüents. 

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil situa Marta Rovira a la cúspide del Tsunami Democràtic

El jutge deixa en llibertat Clara Ponsatí després de ser detinguda al tornar a Catalunya

Vagin a saber què hi ha de cert en aquest informe que ha donat peu al trasllat de la causa a l’Audiència Nacional, per presumpte terrorisme. El periodista Carlos Quílez, a ‘El contragolpe’, assegura que al jutge Aguirre, el que va ordenar les detencions per Tsunami Democràtic, se li en va anar l’olla. I per això el fiscal Maldonado va reprendre el jutge d’instrucció. Una cosa insòlita.

Però si en alguna cosa tenia raó Rovira era en ser cautelosa. No ja pel jutge Llarena si no pel sumari per terrorisme en la qual se l’assenyala directament. Per això Ponsatí pot tornar. I Rovira, no. Uns carden la llana i d’altres s’emporten la fama, senyor advocat.