El maltractador d’animals

Estremeix la crueltat contra l’animal de companyia més fidel i no puc deixar de pensar en el Pipo, el meu gos, un gos de carrer que no és de raça però té uns ulls que parlen, al qual vaig adoptar fa sis anys. Tenia 3 anys en aquell moment. L’havien abandonat al camp i una protectora el va recollir. Almenys no el van llançar per un balcó, tot i que queden restes de maltractament en la seva memòria. Cada vegada que veu una escombra o qualsevol altre pal, s’encongeix en un racó i tremola. Tot i que sigui jo, que soc el centre del seu univers, qui la tingui a la mà. Jo, que no el podria estimar més.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Torno al jove de Sant Feliu i imagino si respondrà al retrat robot que sol dibuixar-se del maltractador d’animals: persones agressives, impulsives, desafiadores, dominants i amb una baixa intel·ligència emocional, que senten plaer al veure patir un altre i bolquen la seva frustració en els animals que han triat com a boc expiatori. Molts són joves. 

Penso en el noi de Sant Feliu i en la llei de benestar animal, aprovada fa menys d’un mes al Congrés i destinada a agreujar les penes per maltractament. La normativa és benvinguda, malgrat que no és perfecta i que hauria d’haver sigut més ambiciosa. El Pipo i jo esperem que la norma contribueixi a identificar i erradicar un maltractament animal que en tota societat ha de ser objecte de repulsa i que cada any provoca més de 500 detencions a Espanya.