Rendeix-te ja

Et rendeixes a la primera quan no saps una endevinalla, o no trobes aparcament al carrer, o no entens un poema, o es posa per davant el Madrid, o no trobes per tu mateix una adreça, o pretens planxar bé una camisa, llegir sencera una tribuna d’opinió o aprendre la diferència entre ibuprofèn i paracetamol, o recordar una cosa que va passar fa molts anys, o estimar la cuina, o escriure un diari, o mantenir el contacte tant sí com no amb algú a qui sembla que li ets igual, o quan degota una aixeta. No passa res per tirar la tovallola, resignar-se, passar a l’acció següent. Hi ha moltíssims altres verbs per explorar. De vegades abaixar els braços és un triomf de la intel·ligència, testimoni de com els teus esforços per aconseguir alguna cosa no serveixen de gaire, i et diu «mira, amic, deixa-ho estar, no pots, o no saps, per què vols continuar fent el ximple. No hi perdis més el temps. Retira’t».

Notícies relacionades

El senzill truc per planxar camises i pantalons en només dos minuts

Per no repetir les eleccions

Està molt bé entossudir-se a aconseguir una cosa que es desitja, per descomptat. Tots ens mereixem aconseguir certs somnis, cosa que implica anar-hi al darrere, obstinar-se, consumir totes les nostres forces, dir-nos a nosaltres mateixos «no em rendiré mai». La il·lusió per aconseguir-los, en fi, il·lumina algunes tardes i nits. Però, ¿fins a quin punt cal entestar-se a fer coses que, a partir de cert moment, es tornen massa difícils, o repetitives, o anodines, o improductives, o il·luses, o cares?

Els afanys haurien d’admetre només un nombre prudent d’intents, després dels quals hauríem de disfrutar del delicadíssim plaer de rendir-se, d’estendre la vista a un anhel nou. És lloable voler mantenir l’ordre a casa, respondre els correus, fer dieta, aparcar gratis, arribar puntuals a les cites, sortir a córrer, vestir conjuntat, escriure un llibre sobre tu mateix, no pronunciar «collons» 20 vegades al dia, no potinejar-se la cara. Però cal saber abandonar, deixar-ho per a una altra ocasió, fins i tot per a una altra persona. La insistència condueix sovint al descoratjament, al fet que et considerin una persona pesada o que et tornis un psicòpata. Digues «jo, passo» i que ho faci algú altre, mentre disfrutes l’èxit.