Suècia es queda en els llimbs

Després de l’anunci de Finlàndia i Suècia durant la tardor sobre la seva intenció d’adherir-se a l’OTAN, el Parlament hongarès, amb una majoria de més de dos terços de Fidesz, ha sigut inusualment passiu a l’avançar cap a la ratificació de l’adhesió dels dos països. Finalment, el Parlament hongarès ha votat la ratificació de l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN amb l’única oposició del partit d’extrema dreta Mi Hazank (La nostra Pàtria), 182 vots a favor i sis en contra. Suècia es queda, de moment, fora de l’agenda de votacions de la sessió parlamentària. D’aquesta manera Hongria, juntament amb Turquia, constitueixen ja els dos últims obstacles per a l’adhesió de Suècia al marc euroatlàntic.

Ja el mes de febrer, el cap del grup parlamentari de Fidesz plantejava les reserves de diversos diputats hongaresos sobre la incorporació d’aquests dos països a l’OTAN per una sola raó, les crítiques rebudes des de Suècia i Finlàndia a l’esdevenir de l’Estat de dret a Hongria. D’aquesta manera, com nens amb rebequeria, plantejaven que després de criticar-los ara els demanaven favors. Els replegaments nacionalpopulistes funcionen així, es planteja un afront nacional, que habitualment oculta maniobres que no queden exposades a l’opinió pública fins que es concreten. I aquest és el cas.

Orban es troba, des de la invasió russa d’Ucraïna, cada vegada més sol i aïllat a la UE i busca amb fruïció aliats a les fronteres immediates d’aquesta, aquests són els casos de Sèrbia i de Turquia. En aquest cas, ha sigut palmària l’aliança establerta entre Budapest i Ankara a fi de retardar l’adhesió d’aquests països en la mesura que els pugui ser útil per arribar a altres objectius polítics. D’aquesta manera, el 17 de març passat, Orban i Erdogan van acordar aprovar la incorporació de Finlàndia i deixar fora Suècia. Així, Erdogan podria utilitzar aquesta carta de cara a les eleccions turques que tindran lloc al maig. L’OTAN, per la seva banda, veu amb preocupació aquesta demora ja que pot generar dubtes sobre l’estratègia militar de l’aliança, però també perquè no li interessa que una llarga espera pugui debilitar l’acabat d’adquirir otanisme de la societat sueca.

Notícies relacionades

¿Què tem Rússia de l’Exèrcit de Finlàndia si entra a l’OTAN?

Illa, malgrat Sánchez

Però ¿què hi guanyen les dues autòcrates amb aquesta maniobra? La resposta és senzilla, i no té res a veure amb amistats perilloses amb Rússia. Més aviat, el que es pretén en els dos casos és tant reforçar la seva posició en l’àmbit intern mostrant a la seva opinió pública la força del país en política exterior, com mostrar els seus aliats que necessàriament han de comptar amb el seu concurs per prendre decisions i, per tant, que és important tenir-los de part seva.

Així, Turquia esperarà a celebrar les seves eleccions al maig, i Hongria posarà una pressió més gran a la presidència sueca del Consell amb aquesta qüestió a fi de desbloquejar els fons EU, punt sobre el qual Suècia, i també Finlàndia, han sigut especialment incisives. Tocarà esperar almenys fins a la cimera de l’OTAN del mes de juliol a Lituània.