La invasió russa
¿Què suposa l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN?
La ruptura de la posició neutral dels dos països reforça l’estratègia de l’Aliança Atlàntica i derivarà en reaccions d’un Putin imprevisible
Un dels aspectes més il·lustratius per certificar que el món ha entrat en un nou escenari geopolític després de la invasió russa d’Ucraïna té a veure amb Suècia, Finlàndia i les seves respectives sol·licituds per ingressar a l’OTAN, posant fi a la seva històrica posició de neutralitat internacional.
A mitjans de maig, tots dos països van formalitzar les seves sol·licituds davant la inquietud que generen els plans expansius del president rus, Vladímir Putin, i l’Aliança Atlàntica acaba d’acceptar-les com a membres de ple dret. La iniciativa, paradoxalment, pot elevar el risc de posar-se en l’objectiu del dirigent rus, ja que l’amenaça que representa per al Kremlin l’ampliació de l’Aliança Atlàntica ha sigut un dels arguments argüits per a la invasió del seu veí. I sens dubte suposa un reconeixement als plans dels EUA en el seu afany de comptar amb el suport d’Europa en la seva pugna geopolítica amb Rússia.
El que resulta indiscutible és que suposa un reforç estratègic sensible al nord del continent, tradicionalment sota domini rus en terme d’efectius, a més d’engrossir l’arsenal aliat: Hèlsinki disposa de 700 obusos, 700 morters pesants i 100 llançacoets múltiples, disposa de la capacitat més gran d’artilleria de tot Europa occidental. Menys impacte tindrà Estocolm, que malgrat que actualment compta amb tropes desplegades a l’Afganistan i Kosovo, acostuma a exercir més habitualment rols d’observador en conflictes internacionals.
Amenaces
Notícies relacionadesLa incorporació de Finlàndia representa, al seu torn, una sensible ampliació del territori limítrof aliat amb Rússia (és l’únic estat de la UE no pertanyent a l’OTAN que limita amb Rússia), uns 13.000 quilòmetres, duplicant pràcticament l’extensió fronterera actual.
Més incògnites genera la reacció efectiva de Putin que ja va advertir que «l’expansió de la infraestructura militar» de l’Aliança a l’Europa del nord «provocarà una resposta» de Moscou que anirà en proporció «de les amenaces». L’adhesió dels dos països comportarà un increment en els pressupostos de Defensa dels dos països, que actualment voreja l’1,3% del PIB. I desencadenarà gairebé amb tota seguretat un moviment de tropes a les fronteres russes així com un probable augment dels atacs cibernètics contra els interessos d’Hèlsinki i Estocolm, habitualment d’origen desconegut, però amb no pocs indicis assenyalant el Kremlin com a principal instigador. La resta de conseqüències són tan imprevisibles com la voluble ment de Putin.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Després de la detenció a Mataró vinculada amb Torre Pacheco Un intent d’agressió sexual després d’un robatori origina un xoc entre Vox i antifeixistes a Sant Vicenç dels Horts
- INFRINGEIXEN DIVERSES NORMES Brussel·les expedenta Espanya per la llei utilitzada per condicionar l'opa del BBVA al Sabadell
- Paella "Imprescindible": els elogis al millor restaurant de Tarragona segons Tripadvisor
- 11 de setembre L’ANC i Òmnium exclouen Aliança Catalana de la manifestació de la Diada pel seu discurs «contra els drets humans»
- Projeccions climàtiques L’avanç de l’escalfament global podria exposar Barcelona a més onades de calor i màximes de 45 graus en les pròximes dècades