¿Què suposa l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN?

Un dels aspectes més il·lustratius per certificar que el món ha entrat en un nou escenari geopolític després de la invasió russa d’Ucraïna té a veure amb Suècia, Finlàndia i les seves respectives sol·licituds per ingressar a l’OTAN, posant fi a la seva històrica posició de neutralitat internacional.

A mitjans de maig, tots dos països van formalitzar les seves sol·licituds davant la inquietud que generen els plans expansius del president rus, Vladímir Putin, i l’Aliança Atlàntica acaba d’acceptar-les com a membres de ple dret. La iniciativa, paradoxalment, pot elevar el risc de posar-se en l’objectiu del dirigent rus, ja que l’amenaça que representa per al Kremlin l’ampliació de l’Aliança Atlàntica ha sigut un dels arguments argüits per a la invasió del seu veí. I sens dubte suposa un reconeixement als plans dels EUA en el seu afany de comptar amb el suport d’Europa en la seva pugna geopolítica amb Rússia.

El que resulta indiscutible és que suposa un reforç estratègic sensible al nord del continent, tradicionalment sota domini rus en terme d’efectius, a més d’engrossir l’arsenal aliat: Hèlsinki disposa de 700 obusos, 700 morters pesants i 100 llançacoets múltiples, disposa de la capacitat més gran d’artilleria de tot Europa occidental. Menys impacte tindrà Estocolm, que malgrat que actualment compta amb tropes desplegades a l’Afganistan i Kosovo, acostuma a exercir més habitualment rols d’observador en conflictes internacionals.

Amenaces

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

La incorporació de Finlàndia representa, al seu torn, una sensible ampliació del territori limítrof aliat amb Rússia (és l’únic estat de la UE no pertanyent a l’OTAN que limita amb Rússia), uns 13.000 quilòmetres, duplicant pràcticament l’extensió fronterera actual.

Més incògnites genera la reacció efectiva de Putin que  ja va advertir que «l’expansió de la infraestructura militar» de l’Aliança a l’Europa del nord «provocarà una resposta» de Moscou que anirà en proporció «de les amenaces».  L’adhesió dels dos països comportarà un increment en els pressupostos de Defensa dels dos països, que actualment voreja l’1,3% del PIB. I desencadenarà gairebé amb tota seguretat un moviment de tropes a les fronteres russes així com un probable augment dels atacs cibernètics contra els interessos d’Hèlsinki i Estocolm, habitualment d’origen desconegut, però amb no pocs indicis assenyalant el Kremlin com a principal instigador. La resta de conseqüències són tan imprevisibles com la voluble ment de Putin.