Un revulsiu per a la confiança

El novembre del 2021 es va aprovar la primera reforma a les pensions des del 2013. Una reforma que recuperava la confiança i la confiança en el sistema de pensions al garantir la sostenibilitat social, econòmica i política. Això és, pensions dignes, garantint el poder adquisitiu i mesures de finançament a curt, mitjà i llarg termini, tal com recollien les recomanacions aprovades per la Comissió d’Avaluació i Seguiment de les Recomanacions del Pacte de Toledo.

És per tots conegut que el principal repte del sistema de pensions d’Espanya és el de l’entrada de la generació del ‘baby boom'.

Aquest repte s’ha d’abordar amb decisió i valentia. I així ha sigut assumit pel Govern espanyol amb aquesta nova reforma aprovada en el Consell de Ministres. El punt de partida han sigut les recomanacions del Pacte de Toledo, i el diàleg social l’ha rubricat.

La reforma, pactada amb Brussel·les i que dona resposta al principal repte dels ‘baby boomers', fica la banya en un forat davant la bretxa de gènere en pensions i la insuficiència de les pensions, i consolida el principi de solidaritat intergeneracional.

Els eixos que guien aquesta reforma són la suficiència, l’equitat, la solidaritat i el reforçament del sistema.

Per primera vegada, es plasma en una norma la recomanació 14 del Pacte de Toledo, que defineix el terme de ‘suficiència’ i crea un nou marc de revalorització de les pensions per arribar a l’objectiu del 60% de la renda mitjana amb un indicador anàleg al qual l’article 10 de la Carta Social Europea marca per al salari mínim. Una gran notícia per a les pensions baixes.

L’equitat i la solidaritat són uns altres dels vectors de la reforma. I, especialment, la solidaritat intergeneracional. Dit d’una altra manera: que els joves que avui treballen tinguin dret a una pensió digna, suficient, com l’han tingut els seus antecessors. El nou mecanisme d’equitat intergeneracional ho garanteix. Aquest exemple ho aclareix: un jove de 25 anys que es jubili el 2062 rebria gairebé 20.000 euros més amb aquesta reforma.

Parlar d’equitat i solidaritat és parlar també de la lluita contra la bretxa de gènere. La millora del tractament de les llacunes de cotització beneficia principalment les dones. Posem-hi rostre: amb aquesta reforma, una dona amb 44 anys de cotització i dos anys interromputs com a conseqüència de la crisi financera, veurà incrementada la seva pensió en un 6%. Si hi afegim el nou model de càlcul de les llacunes de cotització, la seva pensió es veurà incrementada en un 13%.

El que dèiem: suficiència, equitat, solidaritat i, finalment, reforçament del sistema.

Espanya és pionera amb aquesta reforma a l’adoptar l’enfortiment financer des dels ingressos. Som referents a Europa i els països europeus ja han sol·licitat conèixer la reforma en profunditat a fi d’implantar-la als seus respectius estats.

És innovadora en molts aspectes, però el bàsic és que enforteix el sistema blindant i ampliant les prestacions, no retallant-les.

Fins ara, la retallada era el modus operandi, basat en una concepció dels sistemes de pensions com una despesa social i no com una inversió.

Amb aquesta reforma es canvia aquest paradigma. M’explico: a ningú se li escapa que el consum és un dels factors econòmics determinants per a l’estabilitat econòmica del país; com també ho és que, segons la piràmide demogràfica, el 2050 serem el doble de pensionistes que avui. En cas de no garantir el poder adquisitiu d’una part molt important de la població, el consum es posaria en perill i, per tant, el sistema econòmic. Garantir el poder de compra dels pensionistes és garantir l’estabilitat econòmica del país.

Per tot això, és inacceptable que, davant un acord que millora la protecció de la ciutadania, blindat en el diàleg social i avalat per la Unió Europea, es produeixin atacs acèrrims de la dreta del nostre país i dels interessos financers que mai donen la cara. Una actitud miserable que genera desconfiança i inseguretat.

I és més menyspreable encara quan resulta que molts dels que avui critiquen van ser els ‘artistes’ que van participar en l’informe del 2012 que va portar a la funesta reforma del 2013 del Partit Popular. Una reforma que abocava els pensionistes, sense capacitat de buscar altres recursos, a la pèrdua del 40% de la seva pensió en 20 anys.

I és més inacceptable quan ni tan sols coneixen encara el text de la reforma.

Una deslleialtat absoluta al Govern, però, sobretot, a la ciutadania espanyola.

Les dues reformes de les pensions del Govern de Pedro Sánchez han demostrat ser ambicioses, un canvi de paradigma, un abans i un després, de gran transcendència econòmica, social i política.

Notícies relacionades

El PP rebutja la reforma de les pensions, però no detalla la seva proposta

Illa, malgrat Sánchez

Els i les socialistes lluitem per transformar la realitat per millorar la vida de la gent amb polítiques perquè joves, persones treballadores, dones i pensionistes tinguin més oportunitats.

Polítiques genuïnament socialdemòcrates i acordades des del diàleg, l’acord i el pacte. Un revulsiu per a la confiança en el sistema de pensions.