Consell de Ministres
El Govern espanyol dona llum verda a la reforma de pensions i a la llei de funció pública
L’Executiu culmina dues de les fites compromeses amb Brussel·les i que condicionen el desemborsament de 10.000 milions d’euros

El Govern ha donat llum verda aquest dijous a la nova reforma de les pensions i el projecte de llei de funció pública. Així ho ha aprovat en el Consell de Ministres extraordinari convocat per accelerar la validació definitiva al Congrés de dues mesures compromeses amb Brussel·les i el compliment de les quals condiciona la recepció del quart desemborsament de fons europeus, d’uns 10.000 milions d’euros. «Amb aquesta reforma blindem el poder adquisitiu de tots els pensionistes, presents i futurs», ha declarat el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, en la roda de premsa posterior al conclave ministerial.
L’Executiu de coalició culmina aquest dijous una de les reformes estructurals i de més calat de la legislatura: la del sistema públic de pensions. Una reforma dissenyada a 40 anys vista i que va tenir la seva primera fita als jardins del palau de la Moncloa, el juny del 2021, quan Pedro Sánchez va firmar amb la CEOE, CCOO i UGT el primer bloc de canvis, que, entre altres aspectes, vinculaven les prestacions contributives a l’IPC perquè cada any aquestes pugessin el que pugés la inflació. Això ha tingut un impacte especial aquest 2023, quan, atesa l’espiral de preus, les pensions han pujat un 8,5%, un increment històric i sense precedents.
La patronal, si bé va ser en aquest primer bloc de la reforma que va implementar canvis que dissiparien la despesa pública, no ha avalat els subsegüents, mitjançant els quals el Govern espera gravar més empreses i treballadors per portar més recursos a la caixa pública. «Davant reformes que posaven l’èmfasi en les retallades, aquesta és una reforma que enforteix l’Estat del benestar mitjançant el reforçament dels ingressos», ha declarat Escrivá.
Notícies relacionadesAra el reial decret aprovat pel Govern haurà d’aconseguir els suports parlamentaris suficients, una cosa que sembla estar encarrilada després de les intervencions de partits com ERC, EH Bildu i el PNB en la comissió del Pacte de Toledo d’aquest dimecres passat. El Congrés votarà en el termini d’un mes la convalidació o no d’aquest reial decret.
Llei de funció pública
L’altra norma validada aquest dijous en el Consell de Ministres i que passa ara al Congrés per a la seva tramitació com a projecte de llei és la de funció pública. Les principals novetats de la norma dissenyada per la ministra María Jesús Montero són l’agilitació dels temps per a la publicació i resolució d’ofertes d’ocupació pública, que s’escurcen de tres a dos anys. També es creen dos nous complements salarials, el de «complement de carrera» i el d’«acompliment» (que ve a substituir el del productivitat). En relació amb aquest últim, s’estableix un sistema periòdic d’avaluacions per premiar els empleats públics que millor rendiment mostrin, també de cara als seus trasllats.
- Catalunya provarà a partir de l’abril en 26 CAPs el model d’atenció en 48 hores
- Alerta en estrangeria pel frau amb el registre de parelles de fet
- L’agost del 2020 La Fiscalia demana presó per a una dona per «no vigilar» un nen que va morir ofegat a la platja de Badalona
- Previsió del Meteocat Les pluges previstes per a aquest divendres encenen avisos grocs a mig Catalunya
- El ple El TC anul·larà la setmana que ve el vot delegat de Puigdemont i Puig amb què es va constituir el Parlament
- Decisió pionera Un jutge veu accident laboral en els efectes de la vacuna de la covid
- Guardó Núria Sebastián, Premi de Recerca pels estudis sobre bilingüisme
- BARCELONEJANT ¡Balena a la vista!
- El Zoo inaugura una exposició centrada en la biodiversitat
- BADALONA La fiscalia demana presó per "no vigilar" un menor que va morir ofegat a la platja