Un sofà a la gespa

El cas Negreira: accions tendents a...

En cada polèmica, en cada gol dubtós, ressonaran els milions d’Enríquez Negreira, com si el Barça estigués encara immers en «les accions tendents a....» de les quals parla la fiscalia

2
Es llegeix en minuts
El cas Negreira: accions tendents a...

EFE/LUIS TEJIDO

En una crònica excel·lent, resum del que s’està esdevenint aquests dies en relació amb el cas Negreira, Ramon Besa ha unit en un sintagma dues paraules concloents: taca i virtut. També parlava de «reputació tacada», a EL PERIODICO, Marcos López. Reputació, aquí, per descomptat, implica també virtut, pràctica del bé. Està allunyada del virtuosisme que va exhibir el Barça durant tants anys, però no tant, perquè jugar com els àngels implicava també ser àngels en un univers de representants del mal. Una taca sempre ho serà, però fa més mal (i és més visible) en un vestit immaculat, celestial, que no en una granota de mecànic. I aquí és on més fa mal el text de la fiscalia presentat al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. Les suposades (deixem-ho així, per ser caritatius) «accions tendents a afavorir el FCB en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés el club» estan caient com una llosa no només sobre el passat, sinó també sobre aquest present ja per si mateix carregat de nuvolades.

La inaudita protesta de San Mamés (bastant majoritària, fins i tot havent-hi veus disconformes), els bitllets blaus i grana de pega amb la paraula ‘màfia’ impresa al costat de l’escut, es va assemblar a aquella famosa irritació culer del cap de porc llançat a Figo. Va ser un al·legat no només contra les aigües tèrboles que baixen pel corrent que ens empeny a la vergonya, sinó també un insult d’avui mateix que em temo que s’anirà repetint en cada desplaçament. Els crits «¡A Segona, oé!», mai abans escoltats perquè haurien semblat de ciència-ficció, van sonar a La Catedral no com un desig (com passa sovint entre aficions rivals), sinó com una reclamació perquè el Barça cremi als inferns de la culpa i redimeixi els seus pecats al foc del descens administratiu.

Notícies relacionades

I això passarà més vegades. En cada polèmica, en cada gol dubtós (o com en el gol anul·lat a Williams), en cada penal estricte, en cada expulsió injusta, ressonaran els milions entregats a Enríquez Negreira, com si el Barça estigués encara immers en «les accions tendents a...». I la taca es farà cada dia més ostentosa i enfosquirà l’ostentació de puresa amb què caminàvem pel món com querubins.

Hi ha com a mínim tres maneres de fer front a un cas que amenaça, sobretot, de diluir moralment el club. Hi ha els que neguen la major i continuen defensant que es va fer per evitar el desajust (serem caritatius) en relació amb els que ara es personen com a paladins de la justícia davant el jutjat. Si ells ho estaven fent, ¿com ens hauríem defensat si no? Hi ha els que opten per la tàctica de l’estruç i del «ja s’acabarà oblidant, aquest assumpte». D’altres aposten per un ‘foc nou’ redemptor. Que paguin els responsables, tant si va ser un nyap com un engany colossal o una autèntica partida amb trampes. I que no es taqui el llegat, tot i que hàgim d’immolar-nos en nom del sacrifici ritual. Que alguna virtut, o com dimonis es digui (reputació, més que un club...), quedi intacta.