El Barça dona ‘una vida extra’ al Madrid

Mentre suma distància, s’assumeix que l’avantatge serà un bon coixí per quan arribi aquell moment de la temporada, que sempre n’hi ha, en què el vent de sobte bufi en contra. Però en el fons és una sensació enganyosa. Un avantatge tan destacat com a líder de la Lliga té un problema: que es dona ja per guanyada.

De sobte, tota aquesta il·lusió generada mentre s’ampliaven les diferències, passa a ser pressió. Es torna una llosa de ciment armat. Perquè el temor de perdre el que s’ha guanyat és gairebé superior a l’esperança del títol. Bàsicament perquè, insistim, quan el títol ja es dona per descomptat, no es pot sumar, només restar. Mentalment, va molt més lleuger el perseguidor que el perseguit.

Evitar els fantasmes

El Barça està fent una Lliga gairebé impecable numèricament, però lamentablement es van equivocar just en el partit en el qual podien sentenciar el títol. Era una final i la van perdre. I aquesta ensopegada, tot i que formalment només penalitzi un punt, reobre les opcions del Madrid.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Primer, perquè hi ha un enfrontament directe aquest dijous amb un Barça minvat, sense Pedri, sense Dembelé i ara sense Lewandowski, al qual se li apareixeran tots els fantasmes de la temporada passada si de sobte es troba amb la tercera derrota consecutiva en 10 dies. I segon, perquè dona ales a un Madrid que moralment ja es veia fora i ara té una segona oportunitat. 

El Barça tenia una final contra l’Almeria, i haurà de resistir fins al clàssic de Lliga que, si hagués guanyat ahir, hagués sigut un partit amb xarxa, però que ara es converteix en una esperança per al Madrid. Del clàssic somiat al clàssic temut.