NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Enríquez Negreira, el Barça i la decadència del futbol

1
Es llegeix en minuts
Enríquez Negreira, el Barça i la decadència del futbol

FC Barcelona

En plena esplendor, ningú imaginava que pogués caure l’Imperi romà. Malgrat els primers símptomes de decadència, les bacanals van continuar com si res. Mentre els nobles vomitaven per poder continuar menjant el que no necessitaven, els bàrbars, molt menys civilitzats, van anar guanyant posicions fins que van dissoldre la principal maquinària bèl·lica i administrativa de la història. Veient el que passa al món del futbol, es té la sensació que està passant alguna cosa semblant. La desfilada de tres dels últims quatre presidents del Barça per les ràdios i les televisions explicant amb total naturalitat que pagaven factures milionàries per informes inexistents a Enríquez Negreira, un dels caps dels àrbitres, té aire de vòmit en plena bacanal.

Notícies relacionades

Que hi hagi un negoci consistent a pagar a un dirigent arbitral perquè expliqui als clubs com actuen els seus col·legues o és un pou sense fons de corrupció o és el súmmum del malbaratament.

Com es va demostrar en el Mundial de Qatar, el futbol ha sortit de polleguera. De ser un esport convertit en espectacle ha passat a ser un espectacle amb esport. L’últim és aquest salconduit que han hagut de lliurar els abonats del Barça perquè puguin entrar al camp els que utilitzin els seus carnets per evitar una invasió d’aficionats del club visitant. Vaja, que ni la directiva confia que els socis vagin al camp pel seu compromís amb els colors ni perquè disfrutin del joc de l’equip. El futbol és tant negoci que els aficionats passen a ser sospitosos d’estraperlistes que cal controlar. Sabíem de la vilesa dels dirigents i de la petulància dels jugadors, però ara descobrim en carn viva els mercadejos dels àrbitres i dels seguidors. En el futbol no hi queda res mínimament autèntic. Està a punt de ser espectacle sense esport, per això una paròdia com la King’s League competeix amb la Lliga gairebé en peu d’igualtat, com van fer els esparracats bàrbars del nord amb els centurions. La decadència pròpia del final dels imperis.