Cas Negreira, molt més que estètica

Una investigació d’Hisenda, sobre la facturació entre el 2016 i el 2018 d’una empresa propietat del llavors vicepresident del Comitè Tècnic dels àrbitres de futbol espanyol, José María Enríquez Negreira, ha acabat traslladada a la fiscalia i ha revelat unes pràctiques obertament qüestionables que donen una intensa ombra de dubte sobre les relacions del Futbol Club Barcelona i l’estament arbitral. Ha quedat clar que, durant un llarg període que inclou les presidències de Joan Gaspart, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, el club va pagar a aquesta societat set milions d’euros. Segons l’excol·legiat, per assessoraments verbals per obtenir un tracte «neutral», que justificaria l’absència de justificació documental que va disparar les alarmes d’Hisenda. Segons el seu fill i administrador de l’empresa, en concepte de vídeos tècnics sobre les característiques particulars dels equips arbitrals abans de cada partit. 

No es tracta d’una actuació només estèticament incòmoda, com sembla que voldrien que fos considerada aquells que van tenir responsabilitats en el club durant aquelles etapes. Salvant la presumpció d’innocència i reconeixent que molts dels fets, fins i tot si fossin infraccions, avui estarien prescrites, la relació econòmica entre un club de futbol i algú amb càrrecs de responsabilitat en l’estament arbitral és susceptible de ser considerada una falta molt greu, segons la llei de l’esport. També segons el reglament de la Reial Federació Espanyola de Futbol, que impedeix oferir i acceptar «dons», «beneficis» i fins i tot «invitacions a tercers». I el que és més significatiu: podria arribar a ser considerat un delicte de corrupció entre particulars, segons la fiscalia.

Les experiències acumulades en múltiples casos de corrupció política han demostrat reiteradament que quan un pagament no correspon a un servei efectivament rebut, sinó a informes fantasmes buits de contingut o dels quals ningú sap res, és que ha succeït una contraprestació inassumible públicament. Les quantitats són massa altes i el període durant el qual es van facturar és massa sospitós (segons quina sigui la versió, els pagaments es van suspendre quan el Barça de Bartomeu va haver d’ajustar-se el cinturó o quan Enríquez Negreira va deixar el seu càrrec, i amb això influeix el seu potencial) perquè el club no expliqui amb molta claredat en què consistien aquests serveis. I si el seu valor es corresponia més a què oferia l’empresa en qüestió o a qui era qui es beneficiava d’una transacció econòmica més que substanciosa.

La resposta de l’actual directiva del Barça, que assegura que les informacions coincideixen sospitosament amb un bon moment esportiu del club, han sigut simplement impresentables. Tant com cíniques són les acusacions que arriben des d’altres instàncies immerses en més d’un conflicte d’interessos o ús d’influències opaques. Però les dades que han transcendit exigeixen explicacions, no excuses. Si Joan Laporta, en la seva primera etapa, va aconseguir fer realitat la imatge d’un Barça «triomfant» i enterrar l’etern victimisme queixós d’etapes anteriors, avui ha reaccionat d’una manera més conforme als temps de Guruceta que als de qualsevol dels dream team. Un signe més de regressió que de reconstrucció del club.