Editorial
Una explicació no és prou
Governar sota la sospita d’una corrupció que supera l’àmbit individual és indesitjable
Els casos oberts per la justícia contra càrrecs públics del PSOE i persones de confiança del partit són de tal magnitud que el president del Govern deu l’opinió pública una mica més que una explicació. Afegits als coneguts episodis d’assetjament sexual de càrrecs socialistes que també han esclatat en els últims dies, aquests casos han col·locat el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en la situació més compromesa que hagi conegut des que va arribar al poder, el juny del 2018. La detenció d’Antxon Alonso, soci de Santos Cerdán en l’empresa Servinabar 2000, que aquest havia creat per a, presumptament, blanquejar fons procedents de comissions cobrades després de la destresa de contractes públics, constitueix no només una dada més en la informació que l’UCO ha posat al servei de la justícia, sinó que podria confirmar l’existència d’una trama criminal dedicada a prevaricar, malversar i traficar amb influències. L’existència d’aquesta trama vindria confirmada, també, per la detenció de Vicente Fernández, expresident de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) i la pràctica d’almenys 19 registres per part de l’UCO en empreses públiques, a Madrid, Sevilla i Saragossa. Per si no fos prou, una altra detenció, la de l’exmilitant del PSOE Leire Díez, que podria estar vinculada a contractes públics sota sospita, acaba de configurar la percepció d’una trama encapçalada per Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE.
De confirmar-se la participació de tots ells en els càrrecs que se’ls imputen, resulta poc creïble abordar aquesta situació des de la perspectiva de les pomes podrides amb la qual Sánchez ha tractat el tema des de l’esclat del cas Koldo. La decisió del Tribunal Suprem de convocar a judici oral a José Luis Ábalos, exministre de Transports i també exsecretari d’organització del PSOE, i a Koldo García completa un setge judicial que obliga el president del Govern i líder del PSOE a donar explicacions públiques, per descomptat, però sobretot a adoptar dràstiques decisions relacionades amb la corrupció en el seu partit i en àrees dels seus governs. L’oposició ha demanat dimissions, una cosa que dependrà dels acords que Sánchez té amb els seus socis d’investidura. En qualsevol cas, el que resultaria inacceptable seriosa que la resposta del Govern i la del PSOE fos la mateixa que fins ara: continuar afirmant que la justícia ha de seguir el seu curs i que, mentrestant, hi ha legislatura fins a 2027. Governar sota semblant sospita d’una corrupció que depassa l’àmbit estrictament individual és no només impossible sinó indesitjable.
Pedro Sánchez, que ahir no va acudir al Congrés dels Diputats i va sol·licitar el vot telemàtic, ha de comparèixer al més aviat possible i explicar clarament com pensa abordar una situació tan greu que té nombroses derivades, incloses a Andalusia. Allà, l’esdevingut podria afectar la candidatura de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, a la presidència de la Junta d’Andalusia, després de ser la valedora del fitxatge de Fernández al capdavant de la SEPI. En aquestes circumstàncies, el Govern queda en una situació de debilitat que no és bona, ni per al PSOE, ni per al país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
