Desperfectes | Article de Valentí Puig
Biden i la política mitjana
El president nord-americà és de dretes, d’esquerres i de tot el contrari. Surfeja en un Washington que coneix pam a pam
La patologia política de Donald Trump ha enlairat Joe Biden a l’estatus d’opció menys dolenta, perquè el món del segle XXI continua aspirant a conformar-se amb el mal menor. Ara com ara els republicans, encara que vagin deslligant-se de Trump, no tenen un candidat presidencial. El professionalisme de Joe Biden actua d’estadista i, com en el seu discurs de l’Estat de la Unió, encaixa peces disperses mentre la vicepresidenta Kamala Harris encarna el risc de desastre si, en el cas de no presentar-se ell a la reelecció, fos la candidata. ¿És l’edat de Biden un obstacle definitiu per a anar a la reelecció? Té la desimboltura intermitent d’una llarga experiència política. Els seus punts febles no són un buit de poder, però vet aquí una inquietud pública que es radicalitza, sense centre vital. Biden és de dretes, d’esquerres i de tot el contrari. Surfeja en un Washington que coneix pam a pam. Internacionalment, és un realista habitual. En realitat, la guerra d’Ucraïna queda molt lluny de Washington DC, però l’economia nord-americana perd embranzida i la Xina no baixa la guàrdia. Tal vegada Biden salvi el partit Demòcrata de fossilitzar-se com a plataforma ‘woke’. La seva presidència no serà una gran fita, però ni més ni menys que Obama. Abraham Lincoln, per descomptat, és un paradigma perdut, el motlle improbable per a uns Estats Units saturats de desconcert.
L’afany de coneixement de Lincoln no el deixava si no havia entès una idea que li era nova. Podia endinsar-se a les zones més fosques de la política per a obtenir el màxim bé comú possible. Així va aconseguir l’aprovació de l’esmena que abolia definitivament l’esclavitud. Va aconseguir preservar la Unió i emancipar cinc milions d’esclaus negres. Ho feia possible enfortint la llibertat i no afeblint-la. El procés de la secessió era previ a l’arribada de Lincoln a la Casa Blanca. Sabia que abolir l’esclavitud era impracticable sense l’existència de la Unió. El pragmatisme i la integritat mai han estat incompatibles per definició. Sobre totes les coses, per a Lincoln comptava la Constitució.
Entretots
La magnanimitat és una altra de les lliçons que dona Lincoln. Magnanimitat en la victòria, compassió i desig de reconciliar la Unió. Si Lincoln no hagués mort, l’espoli del Sud després de la guerra civil segurament no hauria tingut lloc. Va exercir en abundància el perdó. Va voler evitar tota revenja del Nord. Per això un actor arrogant i tenebrós li va disparar al clatell. Més enllà de les biografies clàssiques de Lincoln o de la novel·la espectacular de Gore Vidal, Anthony Mann el 1951 dirigeix ‘El gran objetivo’, un film exacte i de gran eficàcia, sobre el complot de Baltimore. Amb tren cap a Washington per a la investidura, hi va haver un intent d’assassinar Lincoln. Va ser una conspiració molt confusa. Al final, Lincoln apareix uns segons al seu compartiment del tren i diu: «¿Algun cop ha arribat un president a la investidura com un lladre a la nit?». L’experiència històrica continua oferint lliçons que la política no aprèn. El poble nord-americà votarà al novembre de l’any que ve i el nou president prendrà possessió el 20 de gener de 2025. Uns paràgrafs poden diferenciar la grandesa i la banalitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
