Negociar a la babalà

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Arribats a aquest punt, els empresaris van optar per desdir-se d’una negociació que els acabaria sortint cara. Els sindicats, per la seva banda, van decidir no continuar avançant més en la negociació si Escrivá no aconseguia abans els suports parlamentaris per a la seva reforma i l’aquiescència de Brussel·les. I és que és molt difícil que Brussel·les accepti que les reformes que ara hi ha la taula serveixin per compensar la decisió del Govern de Sánchez de derogar les mesures que havia impulsat el PP i que suposaven retallar el poder adquisitiu de les pensions d’avui i reduir les prestacions dels jubilats de demà. Per atendre el compromís amb Brussel·les de garantir la sostenibilitat del sistema i poder sol·licitar, així, un nou tram de 10.000 milions dels fons europeus, Escrivá hauria de posar sobre la taula o bé retallades o bé més ingressos per cotitzacions. S’ha filtrat a alguns mitjans que la intenció d’Escrivá és aplicar un recàrrec en la cotització dels sous més alts. Però, de moment, la idea sembla viatjar per la troposfera com un simple globus sonda. 

La patronal, per descomptat, no acceptarà la pujada dels seus costos laborals. I els sindicats, de moment, prefereixen no donar el seu suport solitari. Volen tenir la certesa que la reforma que s’acordi tindrà prou suport al Parlament i a Brussel·les. «I no negociar a la babalà», va resoldre gràficament el secretari general de CCOO, Unai Sordo, dijous.