L’espiral de la llibreta | Per Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pujar el Tourmalet en una bicicleta estàtica

Sobre la suposada honestedat del febrer, el pitjor mes de l’any

2
Es llegeix en minuts
Pujar el Tourmalet en una bicicleta estàtica

KEVIN KILLEEN / KMOX

Tornàvem de sopar a una hora tan prudencial que encara no havia passat el camió de les escombraries. Anàvem conversant tres amigues, xerra que xerra ja de recollida, quan va emergir entre els contenidors una bicicleta estàtica. La més jove del trio es va entestar a provar-la: l’artefacte funcionava de meravella a excepció del visor digital que comptabilitza temps, quilòmetres, velocitat, calories consumides, pulsacions i altres informacions prescindibles, ja que la bici continuava complint la seva funció bàsica. En el turbocapitalisme que cavalquem, ja se sap, resulta més rendible rebutjar que reparar. Total, que vam acabar carregant amb el trasto. Després de netejar-la amb KH7, la meva amiga comença ara la jornada amb una sessió de pedaleig abans de sortir cap a la feina. Una residència de gent gran.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

He recordat l’episodi amb l’estrena del febrer, el túnel més difícil de l’any, una etapa que s’assembla bastant a pujar el pas muntanyós del Tourmalet en una bicicleta estàtica o, pitjor encara, en una d’aquelles bicis de pinyó fix, que perdien la cadena a cada pedalada. El febrer és un trànsit gris a qual va caldre encolomar-li dues metes volants per sobreviure’l, dos balls de màscares: el Carnaval i el Dia de Sant Valentí. «El febrer és el pitjor mes de l’any, però és un mes honest perquè no sosté la vida millor del que realment és». La frase la va introduir un periodista nord-americà anomenat Kevin Killeen en un reportatge per a una tele local de Missouri, que es va fer viral l’any passat per aquestes dates.

Una veritat terrible

Notícies relacionades

En realitat, el nostre reporter era l’home del temps. Però un bon dia de febrer, en lloc de parlar de borrasques i vents, va desitjar elaborar amb la càmera una peça de timbre poètic, reparant en la llum desangelada dels edificis d’oficines; en un paraigua oblidat en una paperera amb les ales trencades; en els arbres moixos, «com si hi hagués una veritat terrible oculta entre les seves branques». I Dimecres de Cendra (aquest any cau en 22 de febrer): «¿Quin altre mes podria contenir un dia festiu dedicat a recordar-nos a tots que morirem?». Un capitost de la ironia, el tal Killeen. Aconsellava no tallar-se els cabells ni passar l’aspirador el mes que ens ocupa.

Però érem al Tour de França, remuntant el Tourmalet amb una carraca de bici. El periodista esportiu Alphonse Steinès va mentir com un bergant el 1910 per afegir sí o sí a la prova ciclista l’espectacle de l’ascens al port de muntanya. Sense confessar les penalitats i el fred patits, va enviar un telegrama a la redacció: «Tourmalet travessat. Stop. Molt bona ruta. Stop. Perfectament practicable. Stop». Steinès era un home obstinat i mai es va donar per vençut.

Temes:

Tourmalet