Cas Puigdemont: molta prudència

En substància, tot i que amb més detall, el magistrat Llarena havia preguntat al tribunal situat a Luxemburg si les seves euroordres podien ser denegades per considerar la justícia belga que no tenia competència per perseguir els reus. I que si, a més, el tribunal belga podia denegar l’euroordre per considerar que a Espanya es vulnerarien els seus drets fonamentals.

El tribunal europeu dona una resposta lògica, conservadora de la seva jurisprudència i més o menys en línia amb l’opinió que ja va expressar el seu advocat general, tot i que amb algun matís important. La resposta ha sigut que, en principi, la justícia belga no pot considerar Llarena incompetent. Però que sí que podria fer-ho si sorgissin dades que permetessin constatar deficiències sistèmiques i generalitzades en la justícia espanyola que afectessin directament un grup de persones al qual pertany el reu i, a més, que existissin raons contextuals per suposar que es vulnerarien els drets fonamentals d’aquest reu en concret, en aquest cas el seu dret al jutge legal, l’afectat per la falta de competència d’un tribunal.

Però respon també el Tribunal, així mateix a pregunta de Llarena, si l’existència d’un informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides respecte a un altre reu pot servir per analitzar les circumstàncies expressades en el paràgraf anterior. El Tribunal de Luxemburg contesta que no per si sol, però que aquest informe, juntament amb altres dades –com podrien ser altres informes internacionals– no és irrellevant a l’hora de prendre la decisió.

En conseqüència, els jutges belgues disposaran d’un marge no precisament petit per considerar si rebutgen de nou o no les actuals euroordres. El Tribunal de Luxemburg, com era previsible, no es pronuncia sobre aquest punt tan concret, sinó que només dona dades perquè els tribunals belgues puguin treballar.

Notícies relacionades

¿Què pot passar amb Puigdemont? ¿Qui guanya i qui perd amb la sentència sobre l’euroordre?

Illa, malgrat Sánchez

El cas dels polítics independentistes a l’estranger no és un cas més. No només organismes de les Nacions Unides, sinó també del Consell d’Europa i reiteradament Amnistia Internacional, han expressat les seves profundes reserves sobre que s’estiguin respectant de manera escrupolosa els drets humans en aquest cas concret. Veurem en quina mesura decideix prendre en consideració tot això la justícia belga. Més enllà d’enormes retards i falta d’infraestructures –no insòlites a la Unió Europea–, Espanya no té deficiències sistèmiques i generalitzades com les que descriu la jurisprudència. Però també és cert que moltes coses altament qüestionables des del punt de vista jurídic han succeït en aquest cas concret, i això tampoc es pot passar per alt. Encara s’ha de pronunciar sobre això el Tribunal Europeu de Drets Humans, per cert, habitualment més sensible a aquests informes internacionals referits.

Per tant, el cas continua obert. Pròxima estació: la justícia belga.