¡Visca la regulació!

Tant l’excepció ibèrica com la subvenció de la gasolina i del transport públic van ser criticades i ridiculitzades, com no, per la dreta política i mediàtica, que van acusar el Govern central de «voler intervenir l’economia», de «fomentar mesures bolivarianes» i d’«imposar polítiques intervencionistes». Doncs bé, uns mesos després ja es pot dir que aquestes mesures han sigut un èxit rotund i han ajudat l’economia espanyola a mantenir-se a la superfície molt millor que la majoria de països de la Unió Europea, res a veure amb les prediccions apocalíptiques que alguns es van llançar a vaticinar a l’estiu. Més enllà d’allò circumstancial (l’èxit de les mesures de xoc a curt termini), el més transcendent és que per primera vegada s’ha pogut demostrar que quan el mercat lliure es torna salvatge l’única solució és la regulació per llei. No hi ha pitjor fal·làcia que la suposada autoregulació del mercat que tant defensen alguns ‘lobbies’: s’ha demostrat que el mercat sense límits es torna salvatge, despietat i inhumà, i que l’única manera de domesticar-lo és limitant, regulant i, si cal, prohibint. Que el Govern hagi tingut l’encert de trencar el tabú de la regulació no vol dir que no li quedi encara molta feina. Fa pocs dies, es va vendre a Barcelona un pis per 40 milions d’euros al passeig de Gràcia, a 61.500 euros/m², una xifra demencial que triplica el preu més alt pagat fins ara. Aquesta aberració, que converteix un bé bàsic com el de la vivenda en un bé especulatiu i afecta de rebot tot el mercat de la vivenda, s’hauria d’impedir regulant-lo immediatament amb un límit per llei igual com s’ha fet amb el preu de l’energia. L’especulació contínua amb béns bàsics només provoca desigualtat i pobresa. El discurs de la llibertat d’Ayuso, que pretén fer-nos creure que el mercat lliure és just per definició, s’ha de combatre amb mesures que ella anomena «ideològiques» però que per a una gran part de la població són, simplement, salvadores. L’era del capitalisme salvatge de creixement infinit dels neoliberals de Davos ha de ser substituïda per l’era de la legislació. Gràcies a la política intervencionista, avui paguem l’energia més barata d’Europa. ¡Visca la regulació!