Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La bretxa principal
L’edat condiciona el nostre benestar més que l’ètnia, la cultura o la classe social. Els polítics que se n’ocupin estan cridats a triomfar.
Viure en societat és administrar els conflictes. I viure en una societat democràtica és fer-ho sense utilitzar la violència. Però la manera de resoldre els conflictes també depèn d’en quins termes es plantegen. El pensament conservador tendeix a organitzar-los entorn de la identitat, ja sigui cultural, ètnica, religiosa o territorial. Ho acabem de veure en la ficada de pota de Núñez Feijóo amb el tema d’Algesires. I ho veiem cada dia en els udols de Vox. El pensament marxista tendeix a organitzar-los únicament i exclusivament en termes de lluita de classes, propietaris contra assalariats, rics contra pobres. Ho estem veient en la ficada de pota d’Ione Belarra carregant contra els empresaris i ho veiem cada dia en els udols de Pablo Iglesias des de les xarxes socials.
La nostra vida quotidiana registra un altre tipus de conflictes. El veí que posa la música molt alta. El nen que crida intempestivament a l’escala. El gos que lladra a la nit. El preu que s’apuja sense saber per què. El salari que no s’apuja des de fa anys. La campana de l’església que sona de matinada. I no sempre entenem que l’origen d’aquests conflictes es correspon al que ens proposen conservadors o marxistes. Hi ha veïns que posen la música alta i són agnòstics. Nens que criden i són anglesos. Gossos que lladren i no són d’una raça especial. Preus que s’apugen perquè s’apugen els salaris. I salaris que no s’apugen mentre s’apugen els beneficis. Quan les solucions no es corresponen a la nostra visió dels problemes sorgeixen les bretxes que cal intentar que no arribin a ser irreconciliables. En aquest moment, la gran bretxa és generacional. Les condicions de vida són molt diferents si tens entre 20 i 30 anys que si en tens entre 60 i 70. Ho hem vist en el tema del ‘perreo’ a les discoteques. O en el del futbolista Dani Alves. Però el salari o l’accés a la vivenda també depenen de l’edat que tens. L’edat condiciona el nostre benestar més que l’ètnia, la cultura o la classe social. Els polítics que se n’ocupin estan cridats a triomfar. De moment, els periodistes hi posem el focus.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
