Nova batalla sobre immigració a la UE

3
Es llegeix en minuts

La gestió de l’asil i la immigració irregular amenaça de convertir-se en un dels punts més conflictius del Consell Europeu del 9 i 10 de febrer. Els països del nord de la Unió Europea (UE), encapçalats per Holanda, Suècia, Dinamarca i Àustria, pressionen perquè s’exigeixi una aplicació estricta de la Regulació de Dublín, de manera que els Estats europeus del sud assumeixin íntegrament el registre i control dels demandants d’asil i immigrants irregulars que arriben als seus territoris i impedeixin a aquestes persones desplaçar-se cap a altres països de la UE. La solidaritat entre els Vint-i-set continua brillant per la seva absència i la tímida proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, d’aplicar «un mecanisme voluntari de solidaritat» no apareix a l’esborrany de conclusions de la cimera. L’anunci del Govern suec que vol convertir el seu país en el menys atractiu per als refugiats d’Europa reflecteix el clima dominant a la UE.

L’augment en un 80% de les demandes d’asil el 2022 i en un 64% de les arribades d’immigrants irregulars, sumada a l’acollida de milions de refugiats ucraïnesos temporals, ha desbordat les capacitats d’allotjament dels països de la UE. A Brussel·les, diversos milers de demandants d’asil dormien al carrer en vigílies de Nadal. En un context de frenada econòmica, inflació molt elevada i lloguers cada vegada més cars, diversos governs dels Vint-i-set pressionen per augmentar les deportacions, dificultar els rescats humanitaris, retallar les ajudes als refugiats i finançar tanques frontereres amb fons europeus. Les propostes per a la cimera de febrer perden de vista que a la UE, des del 2012, el nombre anual de morts supera el de naixements en una proporció cada vegada més gran i que ni la immigració neta anual ha aconseguit impedir que la població de la UE hagi disminuït en 656.000 persones en els dos últims anys, segons Eurostat. Alemanya és l’únic país amb una política realment activa de captació de mà d’obra estrangera per pal·liar el seu dèficit demogràfic.

Durant els deu primers mesos del 2022 es van comptabilitzar 767.600 sol·licituds d’asil a la UE, el 76% de les quals es van concentrar a Alemanya, Àustria, França, Espanya i Itàlia. Frontex va detectar l’arribada de 330.000 d’irregulars a través del Mediterrani i dels Balcans, la xifra més alta des del 2016. A aquests s’han de sumar els immigrants arribats a la UE amb visats i permisos turístics que no tornen als seus països. El nombre de persones detectades sense papers residint a la UE ascendia a 681.200 el 2021, un 22% més que el 2020. A causa de la invasió russa d’Ucraïna, la UE encara acull prop de 3 milions de refugiats ucraïnesos.

Aposta per les devolucions

La Comissió Europea i la presidència semestral sueca de la UE aposten per multiplicar les devolucions d’immigrants i demandants d’asil rebutjats als seus països d’origen, malgrat que les ordres d’expulsió es compleixen cada vegada en una proporció més baixa. De les 342.100 expulsions emeses el 2021 a la UE, només el 24% van abandonar l’estat on residien i part d’aquestes 82.700 persones simplement es van desplaçar a un altre país de la UE, segons l’Eurostat. Holanda i Suècia advoquen perquè la UE amenaci de retallar ajudes al desenvolupament i avantatges comercials als països que rebutgin la devolució dels seus ciutadans.

Notícies relacionades

Itàlia i Grècia intenten dificultar al màxim la tasca de les organitzacions que rescaten refugiats i immigrants al mar perquè la travessia resulti més perillosa, malgrat que l’ONU estima que el 2022 van morir ofegades més de 2.550 persones al Mediterrani intentant arribar a la UE. El Govern obliga els vaixells humanitaris a desembarcar els rescatats en ports al nord d’Itàlia, com La Spezia, Livorno, Ravenna i Ancona, a més de quatre dies de navegació, multiplicant els seus costos i retallant la seva capacitat operativa. Itàlia també vol que el país on sigui basada l’organització humanitària (Alemanya, França, Espanya...) es faci càrrec dels rescatats. Grècia, a més, persegueix penalment els membres de les organitzacions humanitàries, com denuncien l’ONU i Human Rights Watch.

Àustria, després que els immigrants arribats a la UE per la ruta balcànica es multipliquessin per 2,4 el 2022, reclama que Bulgària pugui finançar amb 2.000 milions d’euros de fons europeus la construcció d’una tanca en la seva frontera amb Turquia. I Dinamarca promou ubicar els demandants d’asil en centres d’acollida fora de la UE.