Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Des del mar de la tranquil·litat
Aquests dies llegeixo una novel·la fascinant, ‘El mar de la tranquil·litat’, d’Emily St. John Mandel. En català l’ha publicat Chronos, i en castellà Ático de los Libros. No donaré cap detall de la trama perquè la incògnita és una part essencial del seu atractiu i alhora és inseparable de la forma en què es narra el contingut. Només diré que el joc literari amb la relació espai-temps m’ha fet pensar en dos llibres tan distants com ‘Jo confesso’, de Jaume Cabré, i ‘El atlas de las nubes’, de David Mitchell. També puc explicar com hi he arribat: una de les millors sèries que vaig veure l’any passat era ‘Station eleven’, a HBO, una distopia futurista que no era del tot depriment, i que precisament estava basada en una altra novel·la d’Emily St. John Mandel.
La majoria de llibreries situen ‘El mar de la tranquil·litat’ a la secció de ciència-ficció, tot i que també es pot considerar ficció literària en un sentit més ampli. En tot cas, Chronos és un bon exemple d’una tendència del mercat en català: centrar els teus interessos per trobar un espai que et distingeixi dels altres segells. És també el cas, per exemple, de Viena i la seva col·lecció Club Victòria, que recupera sobretot escriptores del XIX anglès amb una estètica victoriana. O el d’Adesiara, que ha arribat als 200 títols i s’ha distingit per la descoberta i la recuperació de clàssics d'ací i d’allà, en el sentit més ampli del terme.
Entretots
La línia editorial, el disseny gràfic o la cura en l’edició són trets distintius, doncs, estratègies per assegurar-se l’atenció a les taules de novetats en un panorama cada cop més divers, però també més confús. La satisfacció màxima, cal suposar, s’aconsegueix quan l’aposta té una continuïtat en el temps. Penso en Edicions del Periscopi, que aquests dies celebra els 10 anys de vida i 100 títols publicats. Des del rigor i la intuïció literària, Aniol Rafel ha aconseguit una tranquil·litat reservada a pocs segells: que els lectors li facin confiança i comprin els seus llibres sense dubtar. És aleshores quan la marca editorial agafa la dimensió d’un gènere: el bon criteri de l’editor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
