Article d’Agnès Marquès Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rebota ¡i a la cara t’explota!
El ciberassetjament s’ha convertit en una nova forma d’agressió a les dones, en aquest cas periodistes, i les agredides consumeixen tot aquest odi en silenci perquè el millor, ens diuen, és no fer-hi cas. Però s’ha de dir ¡prou!
Idiota, inútil, venuda, puta, ‘periodista’, mala persona, falsa, merda, miserable, mentidera, cara de cavall, puta barata, comunista (?), gilipolles, rata, impresentable, vergonyosa, imbècil, lletja, sicària, merdosa, filla de puta (ho sento, mama), fracassada, tonta, amargada, escòria, gossa, menjapolles, malapell, cínica, roïna, bagassa, curta, porca, meuca, mal parida, mala pècora, fideu, malfollada. Bé, i molts, molts més insults directes a Twitter. Res excepcional, lamentablement. Gairebé el normal, com van explicar dilluns al Parlament companyes com Cristina Puig, Sara González, Mònica Terribas o Ariadna Oltra: com el ciberassetjament s’ha convertit en una nova forma d’agressió a les dones, en aquest cas periodistes, i com les agredides consumeixen tot aquest odi en silenci perquè el millor, ens diuen, és no fer-hi cas, no mirar Twitter, ignorar-los, no alimentar-los.
Sí, que qui té el mal hàbit d’insultar també llança el seu odi contra els homes, però cal pensar que si també els passa a ells, a les dones molt més i amb una varietat diferent d’insults; atacant-nos el físic i sotmetent les nostres aptituds i oportunitats professionals a la submissió sexual. Aquest és el marc mental dels homes i dones que insulten a les xarxes. Sempre penso que tindran filles o nebodes o netes a qui no voldran veure arraconades al pati mentre una multitud les cus a insults i mofes, o ser víctimes d’això a les seves xarxes socials. Hola, obriu els ulls, ¡és just el que esteu fent!
Entretots
A casa em van ensenyar que qui insulta va curt d’arguments. O de recursos per argumentar. A tots se’ns escapa un insult verbal alguna vegada perquè tenim el filtre de passeig o perquè en la immediatesa la nostra ira no troba cap altre recurs. Però, en aquest cas, estem parlant d’escriure l’insult. De prendre’s la molèstia d’escriure un insult i d’enviar el tuit i de no esborrar-lo després. I allà hi ha, al meu mur de Twitter, aquesta tirallonga de desqualificacions. La veritat és que llegits seguits fins i tot arriben a fer-me riure i em recorden allò dels anys 80: rebota ¡i a la cara t’explota! Però això no va de supervivències individuals. Va de dir ¡prou! Va de denunciar el ciberassetjament a les xarxes.
