Ni per a pipes

Garantir les condicions materials de vida de la ciutadania sempre ha sigut un objectiu, per no dir l’objectiu principal, de la socialdemocràcia. I si fem la vista enrere podem afirmar, sense temor d’equivocar-nos, que mai abans un Govern havia prioritzat la garantia d’ingressos de les persones com ho ha fet l’Executiu presidit per Pedro Sánchez.

Les propostes impulsades des de la Moncloa per garantir prou recursos a la ciutadania perquè puguin viure amb dignitat són múltiples i conegudes: la reforma laboralper acabar amb la temporalitat i la precarietat, l’increment del salari mínim interprofessional per assegurar salaris dignes (mesura que ha impactat de manera positiva, especialment en dones i joves), l’ingrés mínim vital per lluitar contra la pobresa infantil i garantir la dignitat dels que res tenen, i l’increment de les pensions, per acabar amb el mantra del PP que la guardiola de les pensions s’acabava. 

Poc s’ha parlat, per no dir gens, de la pressió psicològica a què la dreta va sotmetre la gent gran amb allò que les pensions no eren viables, mentre ells buidaven les arques de l’Estat a mans plenes. Una flagrant mostra de l’edatisme (discriminació per edat) que la dreta sotmet les persones grans quan governa, només superada pels protocols de la vergonya que Ayuso i altres presidents autonòmics del PP van aplicar durant la pandèmia, negant el dret de les persones grans que vivien en residències a ser atesos als hospitals i els centres de salut o, el que és el mateix, negant-los el dret a sobreviure a la covid-19 

Però tornem a les pensions. Des de gener del 2023 els pensionistes guanyen més. A Catalunya les jubilacions pugen de mitjana 109 euros i se situen en 1.396,81 euros al mes. Diuen que les comparacions són odioses, i fins i tot a risc de semblar-ho, en faré una: amb Feijóo governant les pensions s’haurien incrementat 3 euros mensuals. És a dir, mentre que el Govern de Pedro Sánchez ha apujat les pensions 1.500 euros a l’any, si governés el PP s’haurien incrementat tan sols 42 euros a l’any. Jutgin vostès mateixos.

I ara posem el focus en les pensions no contributives. No s’incrementen un 8,5%, sinó un 15%. I aturem-nos en les de viudetat. El 96% les cobren dones. Dones que van passar tota la seva vida ‘ajudant’ al camp o al comerç familiar, dones que van passar tota la seva vida treballant en l’economia submergida i també fent-se càrrec del treball reproductiu a les seves llars, de la cura dels familiars dependents, netejant, cuinant, rentant, planxant.... Dones que, malgrat tants i tanta feina, mai van cotitzar i, per tant, no van tenir dret a una pensió contributiva. Dones que han vist incrementat el seu poder adquisitiu en els últims mesos gràcies al complement de maternitat per reduir la bretxa de gènere en les pensions, i que el tornen a veure incrementat amb l’actual pujada del 15%, cosa que els suposa 70 euros al mes. 980 euros a l’any. 

Notícies relacionades

La divisió entre el PSOE i Unides Podem bloqueja la reforma de les pensions i el salari mínim

Putin i la Xina: qui necessita a qui

Afirmava el president del Govern central dimarts en seu parlamentària: «Governar és elegir, i aquest Govern s’ocupa dels problemes reals de la gent». No poden dir el mateix JxCat i la CUP, que van votar en contra del reial decret que incorporava aquesta pujada. Tampoc ERC, el PP i Vox, que s’hi van abstenir. 

Dimecres vaig rebre diversos missatges al mòbil. Familiars i amics grans que m’escrivien il·lusionats per l’increment dels seus ingressos. I vaig somriure orgullosa, quan un d’ells em va escriure: «¡Quina diferència! Amb el que ens va apujar el PP, no ens donava ni per a pipes».