Pilars per al benestar

Gestionar, gestionar i gestionar... així acabava dimecres la seva compareixença en tribuna el president del Govern. Aquesta serà l’única resposta socialista davant els discursos pessimistes de la dreta i de la ultradreta. 

Des de l’inici de legislatura, el Partit Popular i Vox han sigut partidaris de la màxima de «com pitjor, millor». Per això no van posar l’espatlla durant la pandèmia; per això, des de la invasió d’Ucraïna per part de Putin, miren de generar incertesa entre els i les espanyoles, crear dubtes sobre l’economia espanyola i qüestionar la capacitat de gestió dels Fons Europeus a nivell internacional. La seva missió, lluny de defensar l’interès general, és enderrocar el Govern espanyol. La imatge que donen els portaveus de l’Apocalipsi, ja sigui mitjançant predicadores evangèliques o senils aspirants a la presidència, lluny de desgastar el president del Govern, ens recorda, no sense tristesa, l’Espanya de la xaranga i la pandereta.

Com a contraposició, el treball incansable tant de l’Executiu com del legislatiu. S’han aprovat més de dues-centes lleis en quatre anys. Normes que milloren les condicions de vida de la ciutadania. Normes que aposten pel bé comú. Ho hem pogut veure, una vegada més, les últimes hores. Pedro Sánchez, en una espècie de justícia poètica, decidia mobilitzar 50.000 vivendes de la Sareb i finançar, amb 4.000 milions de Fons Europeus, la promoció de 43.000 vivendes destinades al lloguer a preus assequibles. Un total de 93.000 vivendes que, juntament amb la llei de vivenda, avancen de manera substancial en el dret a la vivenda reconegut per la Constitució espanyola, però mai practicat per la nostra democràcia. 

Notícies relacionades

La majoria de les vivendes de la Sareb requeriran inversions per ser llogades

El Govern espanyol pacta amb ERC i Bildu un acord en la llei de vivenda

I no, no és una estratègia electoral socialista. N’hi ha prou amb fer memòria i recordar la història de la Sareb. La Sareb és fruit de les polítiques de requalificació del sòl i la bombolla immobiliària del Partit Popular. Va ser creada el 2012 per gestionar i vendre les vivendes fruit dels desnonaments que les entitats financeres havien robat a milers de famílies, amb la connivència del Partit Popular. 

Durant el Govern de Mariano Rajoy, la majoria d’aquests actius es venien a fons voltors. Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, el 90% d’aquests pisos s’han dirigit a ciutadans i ciutadanes amb necessitats de vivenda. Una mostra clara i explícita de les diferències entre el PP i el PSOE. Mentre que uns desnonen als i les ciutadanes més vulnerables i rescaten les elits; d’altres, defensem i fem realitat un dret constitucional i apostem per construir el cinquè pilar de l’Estat del benestar. Aquesta és la comesa de la socialdemocràcia i d’aquest Govern: ampliar drets, construir pilars i defensar el que és just. En definitiva, millorar la vida de la ciutadania.