Chat GPT | ¿Tornada al més bàsic en educació?

El resultat de tanta inversió ja comença a donar els seus fruits. El novembre del 2022 va aparèixer Chat GPT, una intel·ligència artificial entrenada per respondre a qüestions i demandes plantejades per l’usuari, redactant textos, assajos, poesies o acudits com si conversés amb un humà. La seva irrupció ha provocat les primeres reaccions en contra. La ciutat de Nova York ho ha prohibit als ordinadors de les seves escoles públiques i s’ha obert un intens debat sobre la seva limitació en escoles i universitats, tractant-la com una amenaça.

La pregunta és: una amenaça a què i a qui. Al món educatiu sempre li ha costat acomodar qualsevol innovació disruptiva que alteri el seu funcionament, com abans va passar amb l’aparició de la calculadora, la informàtica, Google, la Viquipèdia i els mòbils. I la seva primera reacció sempre és prohibitiva. Mentre el seu entorn avança creant noves tecnologies, el món educatiu manté les seves rutines i mètodes sense gairebé alterar-les des de la Ratio Studiorum de 1599, que va configurar la forma escolar actual: currículum per assignatures, didàctica magistral, tutories i exàmens. Ningú acceptaria anar a un dentista que utilitza mètodes del segle XVII, però això fem normalitzant una forma escolar tan indemne al pas del temps.  

Els enginyers ens diuen que els algoritmes i la intel·ligència artificial poden combinar milions de fonts i dades, però no els entenen. Són incapaços de crear significat, tot i que puguin redactar millor que un estudiant. De moment, aquesta és la frontera que separa els humans de les màquines: la creació de sentit i de significats. L’amenaça de la intel·ligència artificial al món educatiu va contra la memorització i la didàctica tradicional, que no fan pensar l’alumnat ni li plantegen desafiaments crítics. El valor afegit d’escoles i universitats no ha de ser quant temari transmeten, sinó quines capacitats i quina creativitat desenvolupen entre persones amb un alt criteri moral i ètic davant el món en què viuen.

Chat GPT suposa una amenaça per al professorat més anquilosat del sistema, que encara es creu que monopolitza les fonts del coneixement i que sempre és insegur de la seva autoritat docent. Per això, la seva primera reacció és prohibir-lo en lloc d’integrar-lo a l’aprenentatge com una eina més. De la mateixa manera que cal alfabetitzar l’alumnat en l’ús crític d’internet, de Google, del mòbil o de l’ecosistema audiovisual, caldrà treballar a l’aula amb Chat GPT i plantejar com anar més enllà de les seves respostes, què fer-ne i com identificar els seus biaixos i la seva superficialitat.

Notícies relacionades

Barcelona es prepara per a la intel·ligència artificial amb vuit ciutats europees més

Plorar de pena

Alguns docents hauran de canviar les seves maneres d’avaluar i comptaran amb ‘software’ detector de plagi (el negoci és circular per a les tecnològiques). Però el fons de la qüestió és el debat sobre com ensenyar i aprendre en una societat digitalitzada en què les màquines substitueixen els humans en memorització. És possible que suposi un punt d’inflexió i s’incentivi una tornada al més bàsic: habituar l’alumnat a escriure a mà, a pensar, a calcular i a exposar oralment sense ajuda de màquines o més aviat, més enllà del que dictin les màquines.

I el bàsic és assegurar-se que tot l’alumnat aprengui a llegir i comprendre el que llegeix als 10 anys i assegurar una base de coneixement matemàtic i científic que continua sense ser universal als 15 anys. La polèmica pel Chat GPT pot ser un pànic passatger o una oportunitat per replantejar-se una tornada al bàsic que sigui capacitadora per a tothom després d’una etapa gasosa d’innovació educativa no avaluada amb gaire efecte placebo. En tot cas, ajudarà a fer caure màscares de tot tipus.