Alt valor afegit

E l big data de l’economista Raj Chetty ha descobert que haver tingut bons professors és la veritable clau per a l’ascensor social i l’èxit en la vida. No importa haver anat en una escola rica o en una pobra. Haver tingut un sol professor excel·lent en la teva vida escolar et pot generar un augment de 34.000 euros en l’acumulat de la teva vida activa. Els professors i equips docents que generen valor afegit haurien de ser els referents per estendre el seu lideratge pedagògic en la resta del sistema, començant pels centres vulnerables.

Ara bé, la distribució del millor professorat a Espanya és socialment regressiva, i es concentra en els centres d’entorns acomodats. Un altre efecte Mateu que se suma a d’altres, com permetre ràtios de grup més altes en els entorns vulnerables i més baixes en els més acomodats. ¿Són anomalies del nostre sistema que obren bretxes i fan disminuir els resultats? Així és, i són factors d’organització i governança que passen inadvertits. Abans de parlar de qualitat docent, hem de consensuar en quines condicions de qualitat treballaran i quines polítiques de suport s’activaran per garantir que sigui universal i no depengui del codi postal.

Disposar d’un cos docent excel·lent i motivat costa diners, però, en especial, implica canvis de fons en les facultats d’Educació, successius formats duals entre teoria i pràctica (diferent del MIR, no siguem simplistes) i una selecció més exigent de formadors, candidats i continguts basats en l’evidència del que millor funciona. En segon lloc, una formació permanent lligada a les necessitats reals dels centres i una avaluació dels equips docents, la inspecció i la resta de serveis de suport, de què depèn el valor afegit associat a una alta qualitat docent.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Implica revertir pesades inèrcies corporatives i superar paradigmes administratius i sindicals molt encotillats. El focus no és el professor individual com si fos un àtom aïllat, sinó el context col·legiat en el qual desenvoluparà una professionalitat completa que serà en equip. Per això, el professionalisme col·laboratiu que proposa Andy Hargreaves hauria de ser el nord de tota reforma docent i així ho suggereix la LOMLOE amb el desplegament de la codocència. No serà fàcil, perquè predomina una cultura individualista d’assignatura que es balcanitza i s’aïlla: un 87% mai ha compartit ni ha observat l’aula de cap altre docent a l’ESO i la meitat mai ha col·laborat amb docents d’altres assignatures. ¿Volem això?

Reformar la professió docent és l’assignatura pendent de les últimes dècades i, atesa la seva complexitat i risc, sempre s’ha limitat a canviar els plans d’estudi de la formació inicial en mans dels deganats i certes especialitats. Ha sigut el més fàcil i barat. Vam consentir que el certificat del CAP perdurés fins al 2010 quan la reforma LOGSE va néixer el 1990. Són 20 anys de desajust, de no haver modernitzat la professió docent alhora que la reforma curricular. D’aquells vents, aquestes tempestes. n