A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
No sé què
Hi ha individus que en la seva joventut van defensar les idees d’extrema esquerra amb el mateix ardor guerrer amb què avui defensen les d’extrema dreta
Des del bricolatge a la jardineria, passant per l’estudi de les mosques, hi ha aficions per a tots els gustos. Qui no es realitza, en fi, és perquè no ho vol. Això de realitzar-se es devia posar de moda en algun moment del segle XX, quan les religions tradicionals van començar a caure pel seu propi pes. La realització individual es va convertir llavors en una espècie de metafísica substituta o en una mena d’ansiolític laic; el cas és que tothom parlava de realitzar-se. Un dels temes que més grau de realització produïa era el col·leccionisme. La filatèlia va tenir llavors uns anys de glòria. Jo mateix vaig estar perdut una temporada entre els segells. Encara conservo la lupa.
Entretots
Ara bé, els qui més em sorprenen són els que van consagrar la seva existència a tenir la raó. Els observo, passat el temps, amb un estupor sense límits per la seva versatilitat. Em recorden a aquestes gavardines reversibles que et protegeixen de la pluja amb la mateixa eficàcia d’una banda i de l’altra. Parlem, per exemple, d’individus que en la seva joventut van defensar les idees d’extrema esquerra amb el mateix ardor guerrer amb què avui defensen les d’extrema dreta, després d’haver travessat tot l’espectre ideològic, sempre amb el mateix grau de dogmatisme. El lògic, se m’acut, és que quan el pensament va a batzegades també va perdent rigidesa o seguretat en cada un d’aquests tombs. A menys, és clar, que l’objectiu d’aquestes oscil·lacions no sigui tant defensar una idea sinó tenir raó. Si l’únic objectiu és aquest, té certa lògica que et cansis de tenir-la des del terrorisme d’esquerres i provis de tenir-la des del de dretes després d’haver passat pels diversos centres, si hi hagués terrorismes de centre, que em temo que sí. Hi ha gent que col·lecciona arguments com qui col·lecciona monedes, i tots són bons perquè es tracta, en general, de gent llesta i freqüentment cultivada.
El curiós és que aquest recorregut revolucionari sempre es fa d’esquerra a dreta, és a dir, com si imitessin el moviment de les agulles del rellotge. Aquesta mena de submissió direccional deu significar alguna cosa, però no sé què.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
