NEWSLETTER

Les batalles de Barcelona

2
Es llegeix en minuts
Les batalles de Barcelona

EL PERIÓDICO

El puzle ja té totes les peces. Daniel Sirera serà el cap de llista del PP a Barcelona i Sandro Rosell no es presentarà a les eleccions. De manera que tot tornarà a l’any 2011: unes eleccions sense cap ‘outsider’ amb possibilitats de sortir elegit. Aquesta vegada no tindrem una Ada Colau com el 2015 ni un Manuel Valls o un Josep Bou com el 2019. La irrupció final de Xavier Trias ha alterat els plans de gairebé tots i obre incògnites.

En primer lloc, alguns volen substituir l’anunciat duel entre Ernest Maragall i Jaume Collboni per un cara a cara entre Ada Colau i Xavier Trias, començant per ells mateixos, com han demostrat aquesta setmana amb el dinar més mediàtic de l’últim any a Barcelona. Aquí hi ha una batalla a quatre i s’ha de veure si en les pròximes setmanes destaca algun o alguns. Però, per ara, és una batalla a quatre i forçar una altra cosa pot ser un error garrafal. 

Notícies relacionades

En segon lloc, tots saben que, en aquestes eleccions, qualsevol candidat pot guanyar i no arribar a alcalde. Maragall ja ho va viure fa quatre anys. I es pot repetir. Per això és determinant també el nombre de partits que obtinguin regidors. La CUP i Vox s’acosten al 5% dels vots que es necessiten per obtenir representació. Si el superen tots dos, o un dels dos o cap, la correlació de forces i de blocs pot ser molt diferent. I això dependrà de la participació, ja que aquests partits tenen un nombre de votants fidels que poden pesar més o menys. Excitar una campanya molt polaritzada pot incitar a la mobilització d’uns o d’altres.

En tercer lloc hi ha l’agenda de la campanya. Els grans assumptes els saben tots i els tenen clars: seguretat, vivenda, mobilitat, neteja i turisme / model econòmic. La qüestió és quina ponderació els donen a cada un. El que no els funcionarà és ignorar-los. Els que estan més a l’esquerra no poden deixar de banda la seguretat, perquè aquest seria el millor regal que poden fer a Vox. I els que estan més a la dreta no poden ignorar la mobilitat en relació amb la qualitat de l’aire i la multa que ha imposat la UE. Cal parlar del que parla la gent tot i que sense dir sempre el que la gent vol escoltar quan se sap que és inoperant.