Malmetre, insultar, desprestigiar...

Tot el que sabíem a trossets apareix en tota la seva nuesa en alguns missatges interns descarnats, irrespectuosos al màxim amb les llegendes del club i que són en realitat un insult més per a qui els pronuncia, per la qual cosa diuen de les seves formes i el seu tast, que per als objectes de la seva cega ira. A part de baixesa, trasllueix l’intercanvi de missatges en el nucli dur de Bartomeu molta frustració per la seva incapacitat sabuda de connectar amb les estrelles de l’equip i arribar a acords, en particular en els moments de crisi de l’entitat. Ells, que els havien elevat a l’estratosfera salarial, s’indignen sobre manera perquè no acceptaven revisar els seus contractes firmats. ¿Malcriats i insensibles, com se’ls anomena en algun correu intern? Possiblement, però no sembla l’autor i els seus oients els més autoritzats a dir això.

En els insults hi ha molt salseig blaugrana, clar, i apareix alguna suposada exigència de Messi que el  deixaria en molt mal lloc si fos certa: la reclamació a Bartomeu que pot abaixar els sous als altres però que no toqui el seu ni el del seu amic Luis Suárez. «El mític wa» (per whatsapp), del qual parla el llenguallarg i incendiari Román Gómez Ponti, el que va ser responsable dels serveis jurídics del club –fosc personatge–, davant la tova aquiescència del mateix Bartomeu. 

Guerra bruta devastadora

Però sent tot el cridaner que es vulgui el verí que circulava en el nucli dur de l’expresident cap als jugadors (típic de totes les juntes, això no és exclusiu de l’anterior: en totes s’ha malmés i es malmet) aquí el rellevant judicialment és que els Mossos eleven les seves sospites cap a tres dels imputats pel Barçagate en la revelació dels contractes professionals de Messi i Piqué. Uns contractes divulgats al seu dia per ‘El Mundo’ que van fer parlar molt, tot i que pel llegit en els missatges que figuren en el nou informe policial l’expresident sembla el menys responsable. Sembla. «Fa molt mal al Barça», escriu en el seu grup de whatsapp de confiança.

En qualsevol cas, sota la seva presidència, això queda molt clar, el seu entorn íntim va desencadenar una guerra bruta devastadora i sense precedents cap als principals actius del club que no es va limitar a missatges despectius a les xarxes socials via serveis interposats i ben remunerats (germen del Barçagate) sinó que va prosseguir amb la revelació de dades professionals que són privades. Un presumpte delicte de revelació de secrets. Ja es veurà què dicta la justícia.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Allò dels missatges a la recerca del desprestigi, per cert, no es limiten als futbolistes, també es van dirigir als llavors candidats presidencials, com es llegeix en la nova documentació dels Mossos.

Al final, tant malmetre, ¿per a què?