Temps de balls per a Laporta

El poble va parlar: va decidir que Joan Laporta havia de continuar com a president. L’elecció de Hansi Flick, a qui tot barcelonista voldria com a padrí de casament de les seves filles, va resultar tan irresistible com la lona gegant al centre de Madrid. Després hi ha el carisma de líder suprem, la destresa amb les botifarres, la manera desacomplexada de desenvolupar-se per les incerteses d’aquest món...

Tot això és atractiu i sedueix. És evident. Però, sobretot, han bufat a favor seu l’entrenador i aquesta colla d’adolescents que transmeten sentiment culer i que entretenen durant dues hores tant com un thriller ben armat. Potser l’equip encara no té la constitució pròpia d’un campió d’Europa, però pinta que ben aviat la tindrà, i la massa social va votar que de moment està gaudint del camí.

Laporta es recupera avui d’una altra de les seves festes, sempre estrepitoses. Viu en pau, amb l’agradable sensació de sentir-se avalat i la impressió que tot el que se li va retreure en els últims cinc anys de gestió no va calar. I si va calar, no va importar. El règim perdurarà fins a l’any 2031, si Déu vol, començant oficialment l’1 de juliol, tot i que de les oficines del FC Barcelona entra i surt des de les eleccions amb el mateix sentit de pertinença i voluntat de servei que abans. Presideix Rafa Yuste, beneeix Joan Laporta.

Calma a l’entorn

El títol de Lliga del curs passat, amb els comicis a la vista, va donar robustesa a la seva proposta de continuïtat. Tot i així, per si de cas, va citar els socis enmig del fragor competitiu, amb tot per resoldre. Va semblar haver-hi càlcul electoral. No obstant, res fa pensar que el resultat hauria variat si hagués esperat a final de temporada.

La segona Lliga de Flick resulta afrodisíaca i permet a Laporta arrencar el nou cicle presidencial amb una copa de cava a la mà, un puro a l’altra i sent conscient que té les aigües de l’entorn en calma absoluta. A sobre, la continuïtat del tècnic alemany està garantida. És, per a ell, temps de salts i balls.

No obstant, els problemes del club, fins i tot amb la fiscalització relaxada i l’oposició enfonsada, no desapareixen. En cinc anys, Laporta i el seu equip econòmic no han sabut tornar el Barça a l’ortodòxia del fair play financer, l’anomenada regla del 1:1.

Inscriure els contractes dels nous jugadors, en altres temps un mer tràmit burocràtic, costa més que fitxar. Sempre falta molt poc. ¿Serà per fi aquest estiu quan totes les peces facin clic? Seria convenient perquè Deco, un altre fitxatge fruit del seu bon instint, pugui treballar d’una vegada sense les mans lligades a l’esquena.

Desafiaments econòmics

El Barça aspira a fitxar un central i un 9 com a mínim, potser també un extrem. La probable sortida de Robert Lewandowski i l’amortització ampliada del contracte de Frenkie de Jong haurien de proporcionar oxigen. I s’espera un cobrament pendent per la subrogació dels llotges vip abans del 30 de juny. Però, com que això del fair play financer no ho entén ni la IA d’Anthropic, millor no especular més. Ja avisarà Javier Tebas.

Quadrar els números està resultant més difícil que guanyar lligues. Laporta n’acumula set, tres en la seva segona etapa. A veure com tanca l’exercici econòmic 2025-2026 i si aconsegueix els ingressos pressupostats de 1.079 milions. El fantasma de la necessitat d’alguna venda rellevant de la primera plantilla es cola per les escletxes de l’entitat, rumorologia del moment.

I pel camí hi pot haver alguns contratemps, sobretot en relació amb la reforma del Camp Nou, que no estarà completada, presumptament, fins a finals del 2028. Falta un estiu per completar la tercera graderia, un altre per instal·lar la coberta i un tercer per muntar les tres macropantalles.

Notícies relacionades

La primera lliga de Rashford

Flick aprova la seva renovació fins al 2028 amb una temporada més opcional

Tot aquest retard convida a pensar en una desviació pressupostària sobre el que es va aprovar en l’assemblea de compromissaris. Del nou Palau Blaugrana ja ben just se’n parla, una vegada superades les eleccions. Tornarà. Algun dia haurà de tornar com a tema de conversa.

Ara mateix, com correspon, preval la felicitat per la Lliga, l’expectació per la proximitat d’una nova Champions femenina i l’espectacle del desballestament del madridisme. En les celebracions, Laporta brilla com mai. Ja arribaran les tempestes. En el Barça sempre n’hi ha, tot i que ell sembla conèixer els trucs per, en última instància, desactivar els llamps i emmudir els trons.