NEWSLETTER
L’any (electoral) que comença avui
En les societats avançades com encara és la nostra, el Nadal implica un parèntesi d’uns 15 dies en què l’activitat oficial i empresarial, tret de la comercial, pateixen un alentiment en favor de les relacions personals i familiars. De manera que, una vegada definits els propòsits en aquest àmbit, per a molts aquest dilluns és una mena d’arrencada de curs, de nova etapa després d’aquest parèntesi. El món polític internacional no el trobarem gaire millor que el vam deixar. La bogeria de Putin segueix en marxa sense que hi hagi, per ara, símptomes d’un final imminent de la guerra a Ucraïna. La seva reguera a la comunitat internacional, en forma d’inflació, sembla sota control, però a costa d’un augment de la despesa pública en forma d’ajudes i subvencions que amenaça a mitjà termini de desequilibrar el dèficit dels estats i larvar una nova crisi de deute. La inestabilitat russa genera també reaccions en cadena, com en el cas de la Xina, i deixa els Estats Units en una permanent crisi d’identitat, com s’acaba de demostrar en l’espectacle de l’elecció de la presidència de la Cambra de Representants.
En l’àmbit estatal, aquest serà un any de sobreexcitació electoral. Fa mesos que la convocatòria municipal i autonòmica al maig i la de les Corts Generals a finals d’any ja marca l’acció de la nostra classe política, potser en excés. El cert és que aquesta batalla està molt oberta. El desenllaç a València, Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó inclinarà la balança entre el PSOE i el PP de cara a les eleccions generals. Els partits no només es juguen la quota de poder, sinó també el futur dels seus lideratges. Sánchez confia una vegada més en la seva sort. I Feijóo, en la inèrcia. Aquesta distracció enmig d’una crisi com la d’Ucraïna el que pot generar és una herència enverinada.
Finalment, hi ha Barcelona, que es mou entre la nostàlgia d’un passat que no tornarà i el futur que alguns volen determinar en lloc d’administrar. Aquest 2023 és el moment de deixar de veure la ciutat com una finca dels besavis d’alguns o el camp de batalla revolucionari dels rebesavis d’altres, per entendre-la com el que és: una de les conurbacions més complexes i admirades d’Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
