Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els pressupostos del mocador
Pensava que el sentit de responsabilitat institucional reapareixeria i arribaríem a menjar-nos el raïm amb una notícia que evidenciés l'acció política. Aquesta mania de pensar en positiu te la juga
Catalunya necessita arrencar l’any amb Pressupostos aprovats. La idea és senzilla, però l’execució és complicada. Com en el joc del mocador amb què ens divertíem de petits, a l’arribar-ne molt a prop, els cossos s’aturaven per veure qui era el més pillo de marxar a correcuita sense que el toquessin.
El mocador són els Pressupostos, l’aguanta el president Aragonès i els qui estan cara a cara són el PSC i JxCat que dubten. Des del Govern reconeixen que l’acord amb un pot suposar la immediata renúncia de l’altre. És un joc de gots comunicants de difícil gestió. Però en aquests casos el més senzill és pensar qui té més a perdre.
La política no és una ciència exacta però les vinculacions són clares: JxCat fa dos dies se’n va anar del Govern i el PSC va pactar, a través del PSOE, els Pressupostos Generals al Congrés. És clar que la part senzilla no és sempre la fàcil. Per als postconvergents qualsevol mena d’acord amb Esquerra significa pactar amb els que estan convertint els del 155 en gent de confiança. Per als socialistes catalans, pactar amb Esquerra significa arribar a acords amb els quals van conduir el país a una situació de tensió impossible durant el procés.
Però els Pressupostos són necessaris i han d’estar com més aviat millor. Perquè qui vulgui fer entendre que un govern sòlid es manté amb Pressupostos prorrogats és que juga a la badada.
Durant tota l’última setmana de l’any passat encara pensava que el sentit de responsabilitat institucional reapareixeria i arribaríem a menjar-nos el raïm amb una notícia que evidenciés l’acció política. Aquesta mania de pensar en positiu te la juga. El cert és que el joc del mocador aguanta entre nens. Entre adults té conseqüències irreversibles.
Per a la Generalitat hauria de ser un any de tensió tangencial. Som a l’equador de la legislatura. I tot i que els resultats en les municipals i en les generals poden provocar nervis i oportunitats, res hauria de preocupar el Govern més dèbil de tots els que han governat la Generalitat, amb tan sols 33 diputats, desconfiances a part.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pressupostos Generalitat de Catalunya PSC PSC Junts per Catalunya
