Ucraïna, ¿més enllà dels Patriot?

Però aviat va quedar de manifest que la situació real era molt diferent. D’una banda, el poder militar rus va quedar desacreditat per una pèssima planificació i execució de les accions sobre el terreny. De l’altra, Ucraïna de seguida va aconseguir vèncer els dubtes d’un creixent nombre de països que, seqüencialment, es van aprestar a subministrar-li equip, material i armament cada vegada més complex i avançat fins al punt que li ha permès no només resistir la invasió, sinó prendre la iniciativa i recuperar més de la meitat del territori que Rússia li havia arrabassat per la força.

Resulta molt il·lustratiu repassar la seqüència que ha portat, juntament amb l’entrega de blindats i munició diversa, des dels molt limitats (tot i que efectius) FGM-148 Javelin –míssils portàtils contracarro nord-americans, amb els quals ja comptava Kíiv des d’abans de l’inici de la invasió–, fins als MIM-104 Patriot –sistema antiaeri de míssils de llarg abast, també nord-americà– que Washington acaba d’oferir-li. Si al febrer ja es va confirmar l’entrega de FIM-92 Stinger –similars als Javelin, però més avançats–, al març ja es van sumar els britànics StarStreak –també míssils portàtils antiaeris molt operatius–, a l’abril, els M777 –obusos remolcats de fabricació britànica de 155mm i un abast d’uns 40 quilòmetres–, al maig, els britànics Brimstone –míssil guiat aire-superfície contracarro– i els Harpoon –míssils nord-americans antivaixell i contra objectius terrestres–.

Notícies relacionades

La llonganissa del jutge Hurtado

Fàbriques d’habitatges

L’estiu va començar amb l’entrega, al juny, dels HIMARS –sistema de llançamíssils múltiple lleuger de fabricació nord-americana, limitats en el seu abast per evitar que Kíiv els faci servir contra objectius en profunditat a terra rus– i els M270 MLRS –llançacoets múltiple autopropulsat i blindat d’uns 60 quilìometres d’abast–, seguits al juliol dels també nord-americans AGM-88 HARM –míssils tàctics aire-superfície dissenyats contra transmissions electròniques– i, ja a l’agost, dels alemanys Gepard –blindat autònom antiaeri amb dos canons de 5,5km d’abast–. Finalment, a l’octubre van començar a arribar els IRIS-T –sistema antiaeri alemany amb un abast de fins a 40 quilòmetres– i al novembre els noruecs NASAMS –sistema avançat de míssils terra-aire amb un abast de 25 quilòmetres–. I pròximament els Patriot.

El que mostra aquesta seqüència és que, d’una banda, ha anat creixent la implicació política dels més de quaranta països que s’han alineat amb Kíiv, convertint-se en suport vital per a la seva defensa, fins al punt que seria impossible que Ucraïna hagués arribat fins aquí sense ells. De l’altra, que els militars ucraïnesos han demostrat una extraordinària capacitat d’aprenentatge per rendibilitzar aquestes ajudes en el seu benefici davant l’invasor. El que queda per veure ara és si hi ha voluntat, començant per Washington, d’anar més enllà, posant en mans ucraïneses mitjans que li permetin atacar objectius russos en profunditat i carros de combat, blindats i canons per a la pròxima ofensiva.