Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Donar-se per al·ludits

El PP hauria de contribuir ja a recuperar la normalitat institucional. També a la Moncloa han de rectificar aquesta tendència a estigmatitzar el poder judicial, com si formés part del bloc de la dreta

1
Es llegeix en minuts
Donar-se per al·ludits

Felip VI va ser precís en la descripció de les tres amenaces que planen sobre Espanya: «la divisió de la societat», «el deteriorament de la convivència» i «l’erosió de les institucions». Després de la seva al·locució el 3 d’octubre del 2017, després de la votació secessionista a Catalunya, aquest ha sigut el seu millor discurs, tot i que no va poder entrar en el repartiment de les responsabilitats. Tot i així, és evident que vivim en una democràcia de partits i ells són, principalment, els responsables del deteriorament de les nostres institucions. El problema és que hem passat d’una fórmula bipartidista a una divisió en blocs que escindeix de forma irreconciliable les dretes i les esquerres, en aliança aquestes últimes amb les forces sobiranistes i separatistes. Sota el bipartidisme, socialistes i populars pactaven i, tot i que aquests últims ho feien sovint de mala gana, ja que tant José M. Aznar com Mariano Rajoy també van posar pals a les rodes de la renovació els òrgans constitucionals, mai havíem assistit a un bloqueig tan llarg com l’actual.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A més de felicitar el rei pel seu discurs, el PP s’hauria de donar per al·ludit i contribuir ja a recuperar la normalitat institucional. També a la Moncloa han de rectificar aquesta tendència a estigmatitzar el poder judicial, com si formés part del bloc de la dreta, la qual cosa ens condueix a una perillosa divisió de la societat. A més, els elogis del PSOE a Felip VI xoquen amb les desqualificacions que han fet els seus socis en el Govern i des de partits que sostenen la majoria parlamentària, com ERC, el portaveu de la qual, Gabriel Rufián, en el seu ridícul afany d’originalitat, ha tornat a vincular la monarquia amb l’espantall de Franco. ¿Pot fer res més el rei davant la crisi institucional que vivim? Al terreny dels fets, clarament no; en el dels gestos, potser podria pressionar el PP i el PSOE i instar els membres del CGPJ que elegeixin d’una vegada els seus magistrats per al TC. En qualsevol cas, sobren els elogis al rei si els partits no es donen d’una vegada per al·ludits.