Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ser o no ser Grinch
Davant unes dates difícils, intentem fer-les el més fàcils que puguem. I intentem buscar les bones notícies entre les dolentes, que de vegades estan en nosaltres mateixos
Passejava aquests dies per la ciutat, amb els llums de Nadal, i recordava quan fa uns mesos les tertúlies avançaven que la crisi energètica posava en perill l’enllumenat nadalenc. També, que seria una tardor molt dura. Ara veiem que aquell gairebé apocalipsi s’ha relaxat, que la inflació és de les més baixes d’Europa, que el preu de la llum ha baixat... i que els llums de Nadal són aquí.
Pensava si seria més necessari que, en lloc de pronosticar un futur incert, ens centréssim en el que sí està passant: la sanitat que es devalua, el canvi climàtic que és aquí, que sapiguem aquests dies que hi ha quatre dones segrestades per les seves parelles... És a dir, la realitat, del que menys s’informa.
Caminava pels carrers atapeïts i, a estones, sortia la meva part Grinch. Davant el dilema del Nadal a mesura que creixes, et debats entre moderar-te i afrontar si ser o no ser Grinch aquests dies. Jo ho soc una mica. De manera externa per la falsa caritat, la soledat, el drama silenciat en moltes cases d’abusos i violència, per la malaltia que et reté en un hospital... En situacions dures, el nostre costat Grinch surt sol. Jo ho vaig ser molt quan les meves condicions materials no em permetien somriure; des de l’atur a no saber si perdria el sostre. Aquesta part va desaparèixer quan vaig recuperar la meva vida, per això ens hem de centrar a millorar sempre aquestes condicions perquè aquests dies siguin menys durs. Tot i així, resisteix un Grinch per sobreviure davant les absències. Però alhora penso quantes vegades les nostres àvies, els nostres pares o les nostres mares, encara que fos el pitjor dels seus anys, deixaven la queixa pel somriure i et feien creure que no passava res dolent en aquestes dates. Llavors el meu Grinch decideix ser-ho menys. Pensava ara quantes vegades la premsa exerceix de Grinch i quantes vegades en el nostre entorn també hi ha persones Grinch que ens treuen l’energia. Davant unes dates difícils, intentem fer-les el més fàcils que puguem. I intentem buscar les bones notícies entre les dolentes, que de vegades estan en nosaltres mateixos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
