El Nadal, de la A a la Z: un diccionari cultural de grans cançons, llibres, pintures i pel·lícules

Més enllà del seu solemne origen religiós i la seva rellevància històrica per al cristianisme, ja que commemora el naixement de Jesucrist a Betlem fa 2022 anys, el Nadal ha acabat convertit en la festa de les festes: el retrobament familiar, la càlida alegria, el bullici colorista, la gresca a la taula; també l’excés etílic, la desmesura consumista, la tristesa de qui no té res. Com a festa de vocació expansiva i sovint estrident, allunyada del to serè i auster d’una Setmana Santa, el Nadal ha sigut tractat per mil i una representacions culturals, des de la pintura renaixentista fins a l’indie rock dels 90, des dels contes populars i les nadales fins a les pel·lícules romàntiques i les fantasies animades.

Aprofitant la imminent arribada d’un nou Nadal, recopilem en forma de diccionari de la A la Z una vintena llarga de títols i termes culturals (pel·lícules, cançons, llibres, pintures...) que, al llarg de la història, s’han acostat a aquestes festes des de tots els angles.

El ‘hit’ nadalenc pop per excel·lència dels últims 20 anys. Gràcies a aquesta cançó, Mariah Carey es va convertir en la fada d’aquestes festes, i va aconseguir que el tema passés a formar part de la tradició de les nadales contemporànies. Explica la llegenda que la va compondre en 15 minuts i que li ha reportat més de 70 milions de dòlars. És un dels temes estrella d’aquestes dates en les reproduccions de Spotify, només per darrere de la sorprenent ‘Snowman’, de Sia. La seva aparició a ‘Love actually’ va acabar per convertir-la en himne per a diverses generacions. 

Des del seu primer episodi, emès un ja remot 1999, la sèrie animada ‘Bob Esponja’ s’ha acostat en més d’una ocasió al Nadal en capítols especials. El més destacat és aquest ‘¡Una Navidad esponjosa!’ estrenat el 2012 i realitzat en ‘stop motion’ a tall d’homenatge a les pel·lícules de la productora Rankin Bass. Un especial de 22 minuts amb Plankton, dolent com sempre, i els nostres amics Bob, Patricio i companyia fascinats per la màgia del Nadal. Disponible de lloguer a Rakuten TV.

Aquestes allargades figures decoratives nadalenques amb forma de soldat tenen una llarga història. Tenen l’origen en el conte popular alemany ‘El Trencanous i el rei dels ratolins’, escrita el 1816 per E.T.A. Hoffmann. Alexandre Dumas va fer una adaptació infantil de l’obra el 1844, ‘Historia de un cascanueces’, en la qual s’inspiraria Piotr Ilitx Txaikovski per compondre el 1892 la música del tradicional, i sempre meravellós, ballet nadalenc ‘El trencanous’.

El gran escriptor anglès de l’època victoriana va publicar el 1843 el relat curt ‘Conte de Nadal’, la història d’un home avar, Mr. Scrooge, que a la Nit de Nadal era visitat per una sèrie de fantasmes que li mostren a tall de paràbola el seu passat, present i futur. La seva repercussió en la cultura contemporània no té fi i ha tingut multitud d’adaptacions en tots els formats, tot i que nosaltres ens quedem amb ‘Los fantasmas atacan al jefe’, protagonitzada per Bill Murray. 

L’il·lustrador i escriptor nord-americà Chris van Allsburg (creador també de ‘Jumanji’ i ‘Zathura’) va publicar el 1985 ‘L’exprés polar’, la història d’un nen que pujava a un tren màgic la Nit de Nadal per conèixer el Pare Noel i que es va convertir en un clàssic instantani. El 2004, Robert Zemeckis el va portar al cine amb ‘Polar express’, utilitzant la tècnica d’animació de captació de moviment i amb Tom Hanks com a protagonista. 

La nadala catalana per excel·lència. El seu origen data dels segles XVI-XVII, segons l’etnòleg i folklorista Joan Amades. La primera versió que es coneix de ‘Fum, fum, fum’ és de 1904, la recollida pel músic i pedagog Joaquim Pecanins i Fàbrega en un recopilatori de cançons populars que formaven part de la tradició oral de la seva localitat natal, Prats de Lluçanès (Osona).

Personatge infantil poc conegut aquí fins a la pel·lícula de Ron Howard de l’any 2000 en què Jim Carrey interpretava el rondinaire follet antinadalenc. El personatge, un misantrop ésser pelut de color verd, va ser creat per Theodor Seuss Geisel, més conegut com a Dr. Seuss, que el va fer aparèixer per primera vegada al seu llibre de 1957 ‘¡Quan el Grinx va robar el Nadal!’. El 2018, Netflix va estrenar una adaptació animada en què Benedict Cumberbacht posava la veu al follet.

Originàriament, la cançó va ser composta per a la pel·lícula ‘Cita en San Luis’ perquè fos interpretada per Judy Garland, però va ser Frank Sinatra qui la va popularitzar, li va canviar la lletra i la va convertir en un èxit dins de la seva col·lecció nadalenca ‘A jolly Christmas’. La seva cadència és trista i melancòlica; tant, que algunes estrofes van ser modificades, tant per Garland com per Sinatra, perquè no fos excessivament depriment.

Val això com a homenatge a tota una icona nadalenca. El seu ha sigut un rostre indissociable a aquestes festes, ja que durant 17 anys ha retransmès les campanades de Cap d’Any a Televisió Espanyola. Aquest 2022, però, ha sigut un mal any per a la donostiarra, ja que el seu històric programa ‘Corazón’ ha sigut cancel·lat i tampoc podrà acomiadar l’any des de la Puerta del Sol de Madrid a l’haver sigut substituïda per Ana Obregón i Los Morancos. 

El 6 de novembre moria als 55 anys a causa d’un càncer Mimi Parker, plorada cantant, compositora i bateria de Low, institució de l’indie americà dels 90. El 1999, Parker i el seu marit –i còmplice de tota la vida–, Alan Sparhawk, van publicar un bonic (i tristoi) epé amb 8 cançons nadalenques, titulat ‘Christmas’, en què destacava el seu primer tall, ‘Just like Christmas’, on, a ritme d’antinadala, evocaven un viatge per Escandinàvia amb el seu intransferible to serè, melancòlic, a foc lent.

¿I si la llegenda de Santa Claus no fos com ens l’han explicat? L’espanyol Sergio Pablos va compondre una exquisida obra d’animació, per la qual va ser nominat als Oscars, en què un carter destinat a una remota illa del Cercle Polar Àrtic coneix un ermità ancià que fabrica joguines. Gràcies a ells, aconseguirà fer feliç els nens i aconseguir la pau entre els habitants de la regió. Un preciós conte que s’encarrega de reescriure el mite nadalenc substituint la màgia per una oda a la solidaritat i l’amistat. 

Poques pel·lícules han arribat a l’estatus de clàssic nadalenc en tan poc temps, fins a convertir-se gairebé en un ritual d’aquestes dates. Després de triomfar amb els seus guions (‘Quatre bodes i un funeral’, ‘Notthing Hill’), Richard Curtis va debutar en el llargmetratge amb una pel·lícula coral plena de cares conegudes (de Keira Knightley a Hugh Grant passant per Bill Nighy i Emma Thompson) en què passava de tot, històries d’amor, de ruptura, balls, funcions infantils, videoclips horteres...i en què hi havia rialles, emoció i llàgrimes. Per emmarcar amb un llacet.

El cançoner espanyol disposa d’una substanciosa varietat de nadales populars, procedents de diversos punts del país, entre les quals destaquen clàssics com ‘Hacia Belén va una burra’, ‘Los peces en el río’ i 'Campana sobre campana’. Pot ser, però, que el més universal sigui l’alegre i omnipresent ‘Ande la marimorena’ (o ‘La marimorena’) i la seva immortal rima «‘ande, ande, ande, que es la Nochebuena’». D’origen desconegut, s’estima que podria haver nascut al Madrid de principis del XVIII.

El Renaixement ens ofereix nombroses obres pictòriques el tema de les quals és el Nadal, com l’‘Adoració dels Mags’ de Leonardo da Vinci, ‘L’anunciació’, de Fra Angelico, i ‘La nativitat’ d’El Greco. Aquí ens quedem, no obstant, amb la fascinant i estranya ‘Nativitat mística’ de Sandro Botticelli, en la qual s’allunya de les representacions tradicionals del naixement de Jesucrist per acostar-se més a les tensions pròpies del mil·lenarisme de l’any 1500. Desconcertant.

Tots els capítols d’‘El xai Shaun’ són bons, però el capítol nadalenc ‘El vol abans de Nadal’ és deliciós i és ple d’aventures a un ritme trepidant amb l’habitual expressivitat muda d’aquesta colla d’ovelles entremaliades. En aquesta ocasió el petit Timmy (que també té el seu xou individual) desapareix, i el ramat haurà de posar fil a l’agulla per portar-lo a casa. L’homenatge a ‘Regreso al futur’ és memorable. Disponible a Netflix.

El 1961, Luis García Berlanga i Rafael Azcona van escriure un guió, ‘Siente un pobre a su mesa’, que contenia una crítica ferotge a la hipocresia de la caritat. La censura va obligar a canviar el títol pel de ‘Plácido’, però l’acidesa es va mantenir intacta, ja que el film, en què un grup de burgeses ocioses organitzava un sopar nadalenc per a pobres, va acabar sent una de les obres mestres de Berlanga, brillant comèdia costumista i devastador retrat social d’una època.

La pel·lícula per antonomàsia del Nadal, la que any rere any s’emet la Nit de Nadal per televisió, gairebé com un ritual, i que des de 1939 no ha perdut la seva essència. Frank Capra va compondre la seva particular versió de ‘Conte de Nadal’ en la qual James Stewart era un home bo que decidia suïcidar-se i era visitat pel seu àngel de la guarda que li ensenyarà les coses que ha fet pels altres. Una pel·lícula sobre la solidaritat humana que ha traspassat la frontera del temps amb un influx que no té fi. Disponible a Filmin, Movistar+ i Prime Video.

El director finlandès Jalmari Helander va donar la campanada a Sitges 2022 al guanyar el premi a millor pel·lícula amb l’encara inèdita ‘Sisu’, però el 2010 ja havia fet el mateix amb la seva opera prima, en la qual ens avisava que Santa Claus no és l’avi barbut i bonàs que tots coneixem, sinó una aterridora criatura amb banyes de segall que tortura nens en calderes de foc. Un formidable revisió del mite nadalenc en forma de comèdia negra nòrdica, terror monstruós i aventura d’acció infantil. Disponible a Prime Video, Movistar+ i Prime Video.

Declarat patrimoni immaterial de la Humanitat el 2011, ‘Santa nit’ és, segurament, la nadala més cèlebre del món. Va ser composta pel mestre d’escola i organista austríac Franz Xaver Gruber, amb lletra en alemany del sacerdot Joseph Mohr, i compta amb incomptables versions. La més recordada, la que va gravar Bing Crosby en anglès el 1935 (el clàssic ‘Silent night’), que ostenta el rècord de tercer senzill més venut de la història.

El director japonès Satoshi Kan va morir a la primerenca edat de 46 anys, però va tenir temps de deixar brillants animes com ‘Perfect blue’ i ‘Paprika’. També aquest commovedor i humanista conte de Nadal a partir de la peripècia de tres rodamons (un alcohòlic, un travesti i una jove fugida de casa) que troben un nadó entre unes restes d’escombraries i intentaran, en un Tòquio nevat, trobar la seva família. Disponible a Filmin.

El tercer dijous de cada desembre se celebra als EUA i el Canadà el National Ugly Christmas Sweater Day, o dia nacional d’aquests jerseis nadalencs talla XXL amb estridents decoracions de rens, bastons de caramel, garlandes, flocs i ninots de neu. La tradició ve de lluny en el món anglosaxó, però han anat envaint els aparadors de tot el món des que Colin Firth els popularitzés en la memorable ‘El diario de Bridget Jones’ (2001). 

Els Monty Phyton van fer la seva particular cara B de les pel·lícules bíbliques, a cop del seu particular humor gamberro, a través d’aquesta paròdia de la vida d’un home nascut en un pessebre a Betlem el mateix dia que Jesucrist, i a qui confondran sistemàticament al llarg de la seva vida amb el Messies. Una pel·lícula que és plena de troballes irreverents antològiques (aquest Front Popular de Judea) i que és un plat perfecte tant per a les èpoques nadalenques com per a les de Pasqua. 

Notícies relacionades

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Bon Jovi, a la recerca del torrent de veu perdut

El 1984, George Michael i Andrew Ridgeley, això és, les dues meitats del duo pop Wham, van publicar la cançó ‘Last Christmas’, un dels grans èxits de la seva breu però triomfal carrera musical. Història d’una ruptura sentimental amb irresistible aire de nadala, ‘Last Christmas’ ha acabat sent un immortal himne nadalenc amb milions i milions de reproduccions a Spotify, aquest any només per darrere de les esmentades ‘Snowman’, de Sia, i l’‘All I want for Christmas’, de Mariah Carey.

. . . .