1
Es llegeix en minuts
L’última batalla

REUTERS/Carl Recine

Ningú mínimament assenyat pot dir que ha perdut un Mundial. Els partits sí que es perden o es guanyen, i quan perds t’eliminen, però acceptar que has perdut un Mundial –així, en gran– implica que abans estaves segur de guanyar. És com jugar al Gordo de Nadal i, quan no t’ha tocat, dir que has perdut a la loteria. Ningú ho fa. ¿Ningú? Bé, l’Argentina de Messi sí. Tret d’en el seu primer Mundial, quan era tan jove, cada vegada que Messi ha jugat una Copa del Món tot un país l’obligava a guanyar-la. No oblidem que el 2010 a Sud-àfrica Messi ja era als seus 23 anys el millor jugador del moment, i a més amb Maradona com a seleccionador. Aquesta sensació fabulosa de tenir tot Argentina que t’adora i t’afalaga, però alhora et jutja fins al més mínim detall, va haver de provocar-li una tensió inhumana, i al final sempre pesava massa.

Notícies relacionades

¿Què ha canviat ara? Doncs que amb 35 anys Messi sap que és el seu últim ball en un Mundial i, sobretot, que l’acompanya tot un equip. Ell és el primus inter pares, el primer entre els seus iguals, com Octavi August. En aquest rol ha sigut el gran jugador de sempre, decisiu i al mateix temps més argentí que mai, és a dir, més guerrer. Tots junts han aconseguit transformar la vella ansietat en una convicció èpica, que reafirma la personalitat col·lectiva en la lluita. Més que jugar contra els seus rivals, sembla que l’Argentina jugui contra el món sencer. D’allà la bronca del partit contra els Països Baixos, i d’allà també que en la primera fase no tanqués bé els partits: era com si volguessin les coses difícils perquè la dificultat els enfortia el caràcter.

Ara Messi i els seus homes esperen França per jugar l’última batalla. En la semifinal d’aquest dimecres, el Marroc va posar el futbol i els francesos, els gols. El destí, tan juganer, farà que diumenge Messi es retrobi amb vells aliats com Mbappé, Dembelé o Griezmann, ara convertits en rivals. Potser la manera de controlar l’ansietat serà ignorar-los: que el passat només pesi per a ells, perquè en el fons saben que aquesta Copa –i el futbol– volen que guanyi Messi.