Article de Rafael Vilasanjuan

Temps difícils

Més que buscar camins cap a una postdemocràcia, la polarització apunta a una cosa que coneixem molt bé, l’autoritarisme i, en la seva pitjor expressió, la deriva totalitària

1
Es llegeix en minuts
Temps difícils

Quan Alemanya va caure en el nazisme, Winston Churchill va llançar la seva màxima que la democràcia era el pitjor sistema de govern, a excepció de tots els altres. Veient el que ha passat aquesta setmana al Perú i sobretot a Alemanya, sembla com si avancéssim cap al passat. Més que buscar camins cap a una postdemocràcia, la polarització apunta a una cosa que coneixem molt bé, l’autoritarisme i, en la seva pitjor expressió, la deriva totalitària.

Notícies relacionades

És un fenomen preocupant. Afecta per igual moviments d’esquerra i d’extrema dreta, en països rics i economies menys desenvolupades. El que ha passat al Perú i Alemanya és diferent, però en tots dos casos hi ha un descontentament social amb què es juga per trencar equilibris. Al Perú, el president Pedro Castillo, assetjat per les elits, va intentar anul·lar les garanties democràtiques per consolidar-se de manera il·legítima just quan s’havia de votar una moció de censura contra ell. No ha prosperat, però genera una nova fractura social amb un sector de la població que no aconsegueix sortir de l’exclusió. En un moment que Llatinoamèrica bull cap a l’esquerra des de Xile a Mèxic, el Brasil o Colòmbia, amb el Perú amenaçant a la deriva veneçolana, avança el temor que una part d’aquest continent ara progressista, sucumbeixi al populisme mes excloent.

A Alemanya ha passat a la inversa, en aquest cas és la ultradreta amb reminiscències nazis que aprofita el descontentament. La punta de l’iceberg d’un ultranacionalisme de dretes que a Itàlia no renega del feixisme, a Espanya del franquisme i a Alemanya del nazisme. Viuen de la polarització identitària, la més perillosa perquè té el potencial més gran de convertir-se en tòxica. La deriva ultraconservadora va començar amb l’assalt al Congrés americà, però ara aquí amenaça tot Europa. Una raó per tornar a recordar Churchill i reivindicar en temps difícils que la democràcia continua sent l’únic sistema que funciona perquè ningú pugui imposar de manera autoritària el seu programa.