Esperança o incertesa

Notícies relacionades

Colau i Coronas arriben a Barcelona després de ser deportats per Israel

Hamàs i Netanyahu xoquen a les portes de les negociacions de pau

Per començar, cal reconèixer que qualsevol esforç per aconseguir que la massacre israeliana s’aturi és necessari i ha de ser benvingut. Però també s’ha d’evitar la temptació de pensar que això és un acord de pau. Perquè ho fos faria falta implicar-hi els representants palestins, que en aquest acord han deixat fora de joc. El que es proposa és un alto el foc, el tercer des que els tancs, míssils i avions israelians van començar a esbudellar la Franja de Gaza i la seva població civil i assassinar gairebé 20.000 menors. Les altres dues vegades, l’alto el foc va fracassar. El primer al cap de dos mesos d’ofensiva va durar només una setmana; el segon, quan només feia uns dies que Trump havia entrat a la Casa Blanca, amb un acord sobre la taula en tres fases, el va trencar Israel quan en la segona fase s’havia de comprometre a fer que el cessament d’hostilitats fos permanent. ¿Pot funcionar ara?

Les converses que han començat al Caire es concretaran amb molta desconfiança de les parts. Hamàs sap que el seu principal valor de negociació són els ostatges i vol saber quines garanties tindrà Gaza una vegada alliberats tots perquè no s’iniciï l’escomesa final, el veritable objectiu dels falcons israelians amb Netanyahu al capdavant. Hi ha molts matisos per concretar, com el replegament de l’exèrcit de la Franja o el desarmament de Hamàs i pot ensopegar a qualsevol pedra. Però un alto el foc, a falta d’un acord de pau, ara per ara impossible, pot començar a transformar la incertesa en esperança.